Desafiament de Bordeus
| ||||
| Tipus | torneig esdeveniment cancel·lat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Guerra de les Vespres Sicilianes | |||
| Data | 1r juny 1283 | |||
| Localització | Bordeus (França) | |||
| Estat | Regne d'Anglaterra | |||
El desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó[1] en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.
En el context de la conquesta de Sicília per part de Pere el Gran, el seu rival Carles d'Anjou, un cop vençut utilitzà la seva capacitat per a influir en el Papa Martí IV per a denunciar Pere el Gran per haver-li "robat" el regne de Sicília. A part d'això, Carles d'Anjou va desafiar Pere a un torneig, que s'havia de celebrar en la terra neutral de la vila de Bordeus, llavors en mans del regne d'Anglaterra, de cent cavallers angevins contra cent vassalls del rei Pere (nota: Mallorca era un regne a part en aquella època), en el qual es jugarien els seus regnes. Déu donaria la victòria al més just i castigaria el roí. Pere va acceptar el desafiament, va navegar des de Tràpena (7-V-1283) fins al Regne de València i va desembarcar a Cullera. A València va preparar el seu pas a Bordeus. L'acompanyarien Blasco d'Alagón i Conrad Llança, Bernat de Cruïlles i de Peratallada,[2] i un traginer, nascut en Saragossa.
Pere el Gran es va disfressar de criat i travessà la frontera, sortint de Tarassona. Va arribar a Bordeus, on s'identificà davant de les autoritats locals, provant que havia complert el compromís,[3] i retornà a Catalunya per territori anglès i castellà, mentre que Carles d'Anjou no s'havia mogut de Nàpols.[3]
Referències
[modifica]- ↑ de Puigpardines, Berenguer. Sumari d'Espanya. Universitat de València, 2000, p.122. ISBN 8437042542.
- ↑ Las glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852. José Cuesta, 1853, p. vol.4, p.243.
- ↑ 3,0 3,1 de Puigpardines, Berenguer. Sumari d'Espanya. Universitat de València, 2000, p.124. ISBN 8437042542.
Bibliografia
[modifica]- de Puigpardines, Berenguer. Sumari d'Espanya. Universitat de València, 2000, p.121-124. ISBN 8437042542.