Eduard Blasco Ferrer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 juny 1956 Barcelona |
Mort | 10 gener 2017 (60 anys) Ota (Còrsega) |
Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia romànica, lingüística i sard |
Ocupació | lingüista, romanista, filòleg, professor d'universitat |
Eduard Blasco Ferrer (Barcelona, 15 de juny de 1956 - Bastia, 12 de gener de 2017)[1] fou un lingüista català. Professor a la Universitat de Càller (Sardenya), va ser un dels especialistes contemporanis més prestigiosos de la llengua sarda.
Blasco Ferrer es va llicenciar en filologia romànica el 1981 a la Universitat d'Erlangen, on va fer també el doctorat sota la direcció de Heinrich Kuen. Fou lector de català a la Universitat de Càller i, després de passar per diverses universitats (Bonn, Múnic, de 1987 a 1992, i Florència) retornà a Càller (1993) primer com a professor d'història de la llengua italiana i, des de 1996, de lingüística sarda.[2]
Era conegut com l'autor de diversos estudis sobre el sard[3] i també publicà sobre el català (també l'alguerès) i altres llengües romàniques i el substrat sard.
Llibres[modifica]
- Grammatica storica del catalano e dei suoi dialetti con speciale riguardo all'algherese. Tübingen: G. Narr, c1984.
- La lingua sarda contemporanea: grammatica del logudorese e del campidanese: norma e varietà dell'uso: sintesi storica. Cagliari: Della Torre, c1986.
- Storia linguistica della Sardegna. Tübingen: Niemeyer, 1984.
- Le parlate dell'alta Ogliastra: analisi dialettologica: saggio di storia linguistica e culturale. Cagliari: Edizioni Della Torre, 1988.
- Ello, ellus: grammatica sarda. Nuoro: Poliedro, c1994.
- La lingua nel Tempo: variazione e cambiamento en latino, italiano e sardo. Cagliari: CUEC, 1995.
- Quadrada corso di linguistica italiana: con facsimili, edizione e commento d'un testo quattrocentesco ad uso di seminari ed esercitazioni. Cagliari: CUEC, 1996.
- Pro domo: grammatica essenziale della lingua sarda. Cagliari: Condaghes, 1998.
- Italiano e tedesco: un confronto linguistico. Torino: Paravia scriptorium, 1999.
- Italiano, sardo e lingue moderne a scuola. Milano: F. Angeli, 2003.
- Storia della lingua sarda. Cagliari: CUEC, 2009.
- Paleosardo. Le radici linguistiche della Sardegna neolitica.[1] Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine. Berlín: De Gruyter, 2010. ISBN 978-3-11-023560-9
- Corso di linguistica sarda e romanza Franco Cesati editore, 2016
Referències[modifica]
- ↑ «L'Isola perde un altro intellettuale Addio al linguista Blasco Ferrer». L'Unione Sarda, 12-01-2017 [Consulta: 13 gener 2017].
- ↑ http://www.cronachenuoresi.it/2017/01/12/ancora-un-lutto-nella-cultura-sarda-e-morto-il-professor-eduardo-blasco-ferrer/
- ↑ Libri. Un volume del linguista Eduardo Blasco Ferrer edito da Della Torre Arxivat 2019-12-09 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]