[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Església del Redemptor (Venècia)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església del Redemptor
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(it) Il Redentore Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTemple expiatori Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAndrea Palladio Modifica el valor a Wikidata
Construcció1577 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJesús de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Materialmaó Modifica el valor a Wikidata
Mesura48 (alçària) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVenècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGiudecca Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 25′ 30″ N, 12° 19′ 57″ E / 45.424991666667°N,12.332452777778°E / 45.424991666667; 12.332452777778
Format perStatue of St. Mark (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesipatriarcat de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

L'Església del Redemptor de Venècia (en italià Chiesa del Santissimo Redentore) és un edifici religiós d'Andrea Palladio del segle xvi que es troba a l'illa de Giudecca, a Venècia, Itàlia.

Història

[modifica]

El 1576 s'acabà la pesta a Venècia, on morí més d'un terç de la població. En agraïment a Déu pel final d'aquell gran mal, s'encarregà el projecte a Andrea Palladio, conegut a la ciutat per les esplèndides mansions que realitzà a l'interior per a famílies benestants. Les obres s'iniciaren el 1577 i acabaren en 1592.

Avui dia aquesta església és l'escenari de la gran Festa del Redemptor, que se celebra el tercer diumenge de juliol en memòria del perill passat.

Estructura

[modifica]
La façana de l'església

L'edifici té una planta rectangular, amb un simple transsepte constituït en tres absis que comuniquen amb la gran cúpula central. De la intersecció d'aquests absis surten dos subtils campanars cilíndrics, amb sostre en forma de con, semblants a minarets.

La façana de marbre blanc és un dels exemples més impressionants d'inspiració neoclàssica que tanta fama donaren a Palladio: quatre timpans triangulars i un de rectangular es creuen entre si, en una contraposició de superfícies llises, de lesenes i de muntants amb estàtues, ostentant estabilitat i rigor clàssic.

L'interior es compon d'una nau única, amb imponents i decorades capelles laterals. Gran importància té la llum, com a totes les obres pal·ladianes, protagonista vertadera de l'interior, que ressalta volums i decoració.

Enllaços externs

[modifica]