Kalathos
Kalathos (plural Kalathoi) és un terme que a l'antiga Grècia feia referència als cistells de vímet. En l'actualitat serveix per a designar una de les tipologies no excessivament esteses de ceràmica àtica.[1] En canvi, fou la tipologia de ceràmica ibera més emblemàtica i una de les més emprades.
Kalathos iber
[modifica]Els exemplars més antics de Kalathos iber es remunten al segle v aC i disposen d'un coll lleugerament aprimat. A partir del segle iii aC se'n comença a produir el tipus barret de copa que ràpidament es generalitzà i es continuà fabricant durant l'ocupació romana. Es considera que aquesta tipologia ceràmica és d'estil itàlic i que des de la zona catalana es difon a altres territoris de la península, especialment a través de l'Ebre. Així ho ratifiquen els jaciments propers al riu Perejiles, els propers a Azaila o el poblat conegut com los Castellares a un quilòmetre de l'actual Herrera de los Navarros.[2]
S'emprava per a emmagatzemar i comerciar amb diferents productes com la mel, els fruits secs o el garum, exportacions que arriben a diferents indrets de la Mediterrània. Algunes de les seves decoracions i el fet que s'ha emprat com a urna funerària ens indica que també fou emprat en cerimonials religiosos.[3]
Referències
[modifica]- ↑ José Miguel García Cano, Los Kalathoi de cuello estrangulado de las necropolis ibericas de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla, Murcia) Arxivat 2013-07-12 a Wayback Machine., AAC 7, 1996, pp. 33-44
- ↑ María Ascensión Cano Diaz-Tendero i altres autors, Kalathos aparecidos en las excavaciones arqueológicas de Segeda I, Área 3 Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Kalathos 20-21, Revista del S.A.E.T.
- ↑ José R Pellón, Íberos, Editorial Espasa, pàg 99, ISBN 84-670-2280-9
Bibliografia
[modifica]
- Eusebio Alegre i Juan C. Calvo, Métodos matemáticos aplicados al estudio de los materiales cerámicos de Segeda1, Bolskan, 19 (2002), p. 221-226.