[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Josep Maria Morlius Borràs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Morlius Borràs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1828 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Morlius Borràs (Lleida, 1828 - Barcelona, 6 de febrer de 1882) va ser un industrial i polític català que desenvolupà la seva activitat a Reus.

Biografia

[modifica]

De família reusenca, nasqué accidentalment a Lleida. Era fill de Josep Morlius i de Gertrudis Borràs. Oncle del pintor Miquel Utrillo Morlius. De jove, el 1849, s'instal·là a Reus, on va ser un dels promotors de "Gas Reusense" el 1854, donà suport a la línia de ferrocarril Reus-Lleida el 1856, i el 1867 va recuperar una idea que venia d'antic, un canal que havia de dur l'aigua del Noguera Pallaresa fins a Reus, per benefici de l'agricultura, la indústria i el comerç.[1] Va prendre una part molt activa a la revolució de 1868, i per la seva afiliació republicana va ser elegit comandant de la Milícia Nacional reusenca el 1869 i senador per Tarragona el 1871-1872.[2] Va ser també diputat provincial, primer tinent d'alcalde, president del Comitè Democràtic de Reus el 1872 i el 1873 nomenat governador civil d'Alacant. En cessar del càrrec tornà a Reus, on ingressà voluntari a la Milícia Nacional i lluità a la Tercera guerra carlina, on per mèrits de combat va ser nomenat capità. Abandona la política activa i es trasllada a França, on es dedica al comerç de vins. El 1881 va ser elegit vicepresident del Comitè Democràtic Federal i acompanyà Figueras en la visita que va fer aquell any a Reus.[3] Havia estat president del Centre de Lectura i un dels fundadors de la Societat El Círcol.[4]

Es va casar amb Margarida Vidal. Morí en una estada a Barcelona el 1882,[5] però, complint la seva voluntat, va ser enterrat a Reus, al Cementiri Municipal, entre una gran manifestació de dol.[6]

La ciutat de Reus li ha dedicat una plaça en uns terrenys que havien estat de la seva propietat.[7]

Referències

[modifica]
  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 470-471. 
  2. Anguera, Pere. La burgesia reformista: Reus en els fets de l'any 1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1980, p. 206. ISBN 8430029400. 
  3. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 80. ISBN 8460418499. 
  4. Anguera, Pere. El Círcol: 125 anys d'una societat. Reus: Societat El Círcol, 1977, p. 22-23. ISBN 844002749X. 
  5. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 1180.
  6. «Necrológica». Diario de Reus, 8-II-1882, pàg. 1-2.
  7. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 106. ISBN 9788497916929.