[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Oració a l'hort (El Greco, Buenos Aires)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaOració a l'hort

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
SèrieOració a l'hort (El Greco, versions del taller) Modifica el valor a Wikidata
Creació1600 ↔ 1607
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida108 (alçària) × 76 (amplada) cm
Col·leccióMuseu Nacional de Belles Arts (Buenos Aires) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari2569 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

L'Oració a l'hort de Getsemaní, que es troba al Museu Nacional de Belles Arts de Buenos Aires és una obra dEl Greco realitzada circa 1600-07. Aquest pintor va realitzar dues tipologies força diferents d'aquesta temàtica. El Tipus-I és la variant de format apaïsat, i el Tipus-II és la variant de format vertical. El llenç de Buenos Aires és una versió del Tipus-II, amb probable intervenció de l'obrador del mestre cretenc.[1]

Temàtica

[modifica]

L'Oració a l'hort de Getsemaní és un episodi descrit al quatre Evangelis canònics. Després d'una introducció a l'Evangeli segons Joan Jn 18:1-3,els Evangelis sinòptics fan una relació dels fets esdevinguts a Getsemaní. El Greco no segueix literalment la narració d'un únic evangeli. Als relats de l'Evangeli segons Mateu Mt 26:36-46i de l'Evangeli segons Marc Mc 14:34-42-que són gairebé iguals- hi afegeix altres elements de l'Evangeli segons Lluc Lc 22:39-46 -al qual segueix quan representa Crist de genolls, i no pas prosternat relacionen Marc i Mateu. El pintor representa un Crist en éxtasi, tot i que un àngel li ofereix el Calze de la Passió.[2]

Anàlisi de l'obra

[modifica]

Oli sobre llenç; 108 x 76 cm.; 1604 circa ; Museu Nacional de Belles Arts de Buenos Aires

Segons Harold Wethey, es tracta d'una bona versió de la Oració a l'hort (El Greco, Andújar), tanmateix amb participació de l'obrador del mestre. El sentit de l'espai s'ha reduït considerablement, i els plegats de les vestimentes són excessivament elaborats en relació amb l'audaç simplicitat de la versió d'Andùjar.[1]

Procedència

[modifica]
  • A.Pidal, Madrid
  • Enrique Uriburu, Buenos Aires.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Wethey, Harold E. Obra esmentada, p. 46. 
  2. Álvarez Lopera, José. Obra esmentada, p. 154. 
  3. Wethey Obra esmentada, p. 46. 

Bibliografia

[modifica]
  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1
  • Álvarez Lopera, José; El Greco, La Obra esencial; Editorial Sílex; Madrid-2014; ISBN 978-84-7737-8600