[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Portolà (llibre)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El portolà és un manual generalment amb forma de llibre, usat en la navegació medieval per la mediterrània conformat per llistes sistemàtiques de ports, d'aquí el seu nom, les distàncies entre ells i les direccions per adreçar-s'hi; així mateix indiquen els accidents geogràfics de referència, els perills per a la navegació, les condicions dels ports o les fonts d'aigua dolça, entre altres informacions d'interès comercial. Les seves característiques permetien traçar múltiples rutes i itineraris.

Els portolans no són elements estrictament originals, però els seus precedents, els periples clàssics, no acostumaven a indicar el rumb, o els derroters medievals, informaven només d'un itinerari concret.

La representació gràfica de la informació dels portolans sobre un mapa donà lloc a la cartografia portolana, per la qual cosa, per extensió errònia del terme, les cartes portolanes són denominades portolans.[1]

El portolà conservat més antic és el Liber de existencia riveriarum et forma maris nostri Mediterranei de principis del segle xiii, el seu anònim autor presenta la seva tècnica de recollida d'informació com innovadora i informa que, juntament amb el volum, ha construït una cartula mapamundi ubicant les referències segons se situen per la direcció dels vents i segons les milles de distància dels llocs. Així mateix indica que ha recollit la informació a partir del que li han dit els mariners i treballadors del port, i que l'obra ha estat realitzada per indicació d'un canonge de la catedral de Pisa.

El següent portolà conservat és el Compaso de navigare, ja en italià, de mitjan segle xiii, del qual se'n conserven diversos manuscrits, el més antic dels quals data de finals de la mateixa centúria.

La informació implícita d'aquestes obres és rellevant per a la comprensió dels orígens de la cartografia baixmedieval:

  1. Els vincles amb la cultura eclesiàstica.
  2. La relació entre els portolans i la cartografia portolana.
  3. L'origen itàlic de la cartografia portolana.
  4. L'ús de la brúixola.
  5. El caràcter empíric i dinàmic en l'obtenció d'informació.
  6. La importància de l'alfabetització dels productors y navegants.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Portolà (DIEC: Carta nàutica d'un port. Antiga carta nàutica dibuixada i il·luminada a mà sobre pergamí.

Bibliografia

[modifica]
  • Gautier Dalché, Patrick. Carte marine et portulan au XIIe siècle. Le Liber de existencia rivieriarum et forma maris nostri Mediterranei, Pise, circa 1200. Roma: École Française de Rome, 1995. ISBN 2-7283-0335-5. 
  • Ginard Bujosa, Antoni. La cartografia mallorquina a Mallorca. Barcelona: J.J. de Olañeta, Editor, 2002. ISBN 84-9716-145-9. 
  • Motzo, Bacchisio Raimondo. Il Compasso da Navigare, Opera italiana della metà del secolo XIII. Cagliari: Annali della facoltà di lettere e filosofia dell'Università di Cagliari, VIII, 1947. 
  • Pujades i Bataller, Ramon J. La carta de Gabriel Vallseca de 1439. Barcelona: Lumenartis, 2009. ISBN 978-84-612-3682-4 [Consulta: 17 desembre 2009].  Arxivat 2008-12-19 a Wayback Machine.