[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Paisatge protegit de les Fozes de Fago i Biniés

Plantilla:Infotaula indretPaisatge protegit de les Fozes de Fago i Biniés
Imatge
Tipuslloc d'importància comunitària
àrea protegida
Protected Landscape (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaJacetània (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 41′ 39″ N, 0° 50′ 19″ O / 42.69404°N,0.83874°O / 42.69404; -0.83874
Característiques
Superfície2.439,93506 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 555545966 Modifica el valor a Wikidata
Àrea protegida Natura 2000
IdentificadorModifica el valor a Wikidata ES2410012 Modifica el valor a Wikidata
Història
CreacióPaisatge protegit el 2010
LIC el 2006 [1]

El Paisatge protegit de les Fozes de Fago i Biniés és un paisatge protegit situat en La Jacetània, a la província d'Osca, entre els termes municipals d'Ansó, Canal de Berdún i el Valle de Hecho.

Té una superfície de 1.440 ha que es divideixen entre la Foz de Fago formada pel barranc Tartiste (1.158 ha) i la Foz de Biniés formada pel riu Veral (1.282 ha). Les altituds a la Foz de Fago oscil·len entre els 610 msnm al riu Veral fins als 1.267 a La Punta del Trueno, i a la Foz de Biniés oscil·len entre els 675 msnm al barranc de Fago i els 1.239 al turó Velezcarra.[2]

El paisatge protegit va ser creat el 13 d'abril de 2010, amb la llei 71/2010 del Govern d'Aragó.[3] És també Lloc d'Importància Comunitària i ZEPA.

Geologia

[modifica]

Geològicament l'àrea que ocupen les gorges formen una unitat morfoestructural del flysch, situada al sud de les serres prepirinenques interiors i que baixa des dels 2.000-2.100 msnm fins al municipi de Canal de Berdún, a 800-1.000 m. Al flysch d'aquesta zona destaca la unitat litostratigràfica nomenada Grupo Echo. El paisatge de pedra de sorra està configurat per pics arrodonits.

Els trams on el riu Veral ha excavat el substrat geològic formant gorges corresponen a trams que travessen els materials durs, solubles i permeablesde calcàries, materials que no han permès fer una vall més àmplia com les que n'hi ha als trams per on el riu travessa la calcària. A causa del procés de karstificació, en molts punts, l'aigua forada la calcària formant així coves i grutes com la Cova del Palomar i la Gruta dels Gavachos.

Fauna

[modifica]

Les espècies animals són nombroses en aquesta zona. Entre les aigües es poden destacar el voltor, el trencalòs, el pela-roques i el ballester, totes elles especiïs associades a les zones de rostas. A les zones aquàtiques es troben també el merla d'aigua europea i la cuereta torrentera.

Entre els peixos presents als rius i barrancs es pot destacar la truita comuna, el barb comú, el barb cua-roig, la Parachondrostoma toxostoma, la madrilleta roja, el piscardo i l'andrea.

Entre els amfibis i rèptils, destaquen el dragó comú, la sargantana cuallarga, la serp d'Esculapi, el gripau comú i la granota comuna.

Flora

[modifica]

La seva flora respon a la seva situació en una zona de transició entre els climes atlàntic i mediterrani.

Les zones de més baixa altitud constitueixen un ecosistema mesomediterrani on es troben alzines, arbusts com el boix i d'altres espècies com aladerns, aladern de fulla ampla, terebint, càdec, espantallops i euforbi mediterrani.

Els fons de les gorjes constitueixen enclavaments amb microclimes més freds on apareixen exemplars d'alzines, aladern de fulla estreta i didalets.

Altres espècies que es troben en aquest entorn són el pi roig, procedent de repoblacions degudes a l'acció humana.

A les riberes dels rius i barrancs hi ha salzes grisos i vermells que a l'hivern donen color a la zona.

Referències

[modifica]
  1. «Foz de Biniés». Eunis. [Consulta: 3 novembre 2015].
  2. Paisaje Protegido de las Fozes de Fago y Biniés, Govern d'Aragó.
  3. «Decreto 71/2010, de 13 de abril, del Gobierno de Aragón, de declaración del Paisaje Protegido de las Fozes de Fago y Biniés». Boletín Oficial de Aragón. Arxivat de l'original el 2020-11-26 [Consulta: 3 novembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]