Partit Liberal (Japó, 1890)
Dades | |
---|---|
Nom curt | PL |
Tipus | partit polític liberal desaparegut |
Ideologia | liberalisme |
Història | |
Reemplaça | Partit Públic Patriòtic Club dels Pensadors Afins Liberal Party (en) |
Creació | 25 agost 1890 |
Fundador | Kentarō Ōi |
Fusionat a | Partit Progressista |
Data de dissolució o abolició | 20 juny 1898 |
Reemplaçat per | Partit Constitucional |
Governança corporativa | |
Presidència | Itagaki Taisuke (1891–1898) |
Altres | |
Color | |
El Partit Liberal (自由党, Jiyū-tō) fou un partit polític del Japó. El partit fou fundat l'agost de 1890 per 130 membres de la Cambra de Representants del Japó elegits a les primeres eleccions generals de juliol del mateix any, sent anomenat inicialment Partit Liberal Constitucional (立憲自由党, Rikken Jiyū-tō).[1] Fou resultat de la fusió del Partit Públic Patriòtic, el Club dels Pensadors Afins i altres partits menors locals, tots ells de tall liberal.[2] Liderat inicialment per Itagaki Taisuke, qui ja havia fundat un altre Partit Liberal l'any 1881, el partit fou reanomenat Partit Liberal el març de 1891.[1] El partit va perdre alguns diputats quan la facció de Kentarō Ōi de Kantō va escindir-se per tal de formar el Partit Liberal Oriental. Tot i ser el partit amb major representació, mai no va poder formar govern i el 1891 va unir-se amb el Partit Reformista Constitucional (PRC) per tal de fer un front comú contra l'increment dels impostos a la terra.[1]
A les eleccions generals de 1892 només va aconseguir 94 diputats i va perdre 14 el desembre de 1893 a causa d'una escissió produïda pel reprovament al lider del partit, Hoshi Tōru, per corrupció, creant-se així la Societat Política dels Camarades.[3][1] Tot i haver guanyat 120 escons a les eleccions generals de març de 1894, amb un augment de 36 escons respecte el 1892, les eleccions anticipades de setembre de 1894 van reduir la representació del partit a 107 escons. L'abril de 1896 el partit es va unir al govern de Hirobumi Itō, sent nomenat el líder liberal Itagaki Taisuke com a Ministre d'Afers Interns. Després de perdre altres dos escons a les eleccions generals de març de 1898, el partit es va fussionar amb el Partit Progressista (PP) al juny de 1898 per tal de crear el Partit Constitucional (PC).[1]