Turisme a Catalunya
El Turisme a Catalunya és un dels sectors econòmics més importants de Catalunya, la principal destinació turística d'Espanya i una de les més importants d'Europa.
El turisme és el sector econòmic de major creixement al llarg de les darreres dècades i el que més bé resisteix els períodes de crisi i estancament econòmic com l’actual. El turisme és un fenomen plenament estructural: l’hàbit de fer turisme s’ha estès fins a esdevenir una “necessitat bàsica” en les pautes de consum de moltes persones d’un ampli espectre socioeconòmic.[1]A Catalunya el turisme es centra principalment al litoral a partir del producte de sol i platja, i a les ciutats, especialment a la ciutat de Barcelona.
El turisme també està molt present en territoris nord-catalans per l’oferiment excessiu de segones residències i els pisos turístics arreu de Catalunya on amb l’increment del seu preu les persones amb menys recursos es veu obligada a moure's cap a una altra zona residencial.
El turisme suposa un 15% del Producte Interior Brut del país.[2] Per comarques el pes del turisme oscil·la entre el 3,7% a la Ribera d'Ebre al 30,7% de l'Alta Ribagorça, sobre el seu PIB total.[3]
Segons una notícia del 2018, dels xinesos que fan turisme a l'Estat Espanyol, la meitat va a Catalunya.[4]
És necessària la implementació d’estratègies de canvi en el model de gestió turística dirigides vers un model més diversificat, desestacionalitzat, que emfasitzi la qualitat del producte i la seva integració amb el territori, l’economia, la societat i la cultura del país per augmentar la seva sostenibilitat.[5]
Procés històric del desenvolupament del turisme a Catalunya
[modifica]El turisme neix a partir del primer terç del segle XX a causa de l’impuls de la burgesia i els empresaris dels camps de la importació i exportació, i les ànsies de regeneració de polítics liberals. Els locals van voler fer front als problemes estructurals de la política i l’economia els quals patia Espanya i Catalunya. L’arribada de la Segona república va fer que el govern de l’estat aprovés la llei donant dret a vacances pagades a totes les persones assalariades, un dret social reivindicat feia temps pels moviments obrers. L’1 de juny del 1932 es va posar en marxa l’Oficina de Turisme de Catalunya i el Servei de Viatges i Vacances Obreres. El 1934 s’inaugurava, a Barcelona, el primer Saló del Turisme i dels Esports. En aquelles èpoques també agafava força el concepte de ciutat jardí, urbanitzacions d'estiueig estretament vinculades a la burgesia i, en menor grau, a la classe mitjana.[6] El fet d’impulsar el turisme a partir de les vacances va fer que es millorés totes les instal·lacions, per una millor presència dels viatgers i poder potenciar aquest sector.
Després de la Guerra Civil Catalunya va ser un focus del turisme a partir d’imatges de la Costa Brava, la Celebració dels Jocs Olímpics de 1992… El turisme ha anat evolucionat des de les seves determinades característiques, un determinat dinamisme i model, i que continuarà evolucionant al llarg dels anys, sent avui en dia a Catalunya una de les potències turístiques de primer ordre.[7]
Marques turístiques
[modifica]
- Paisatges Barcelona[8]
- Costa Barcelona
- Marca Barcelona[9][10]
- Marca Costa Brava[11]
- Marca Costa Daurada
- Marca Terres de l'Ebre[12]
- Marca Pirineus[13][14]
- Marca Val d'Aran[15]
- Marca Terres de l'Ebre[12]
- Penedès Marítim[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Infrome del Sector del Turisme» (en català). [Consulta: 15 novembre 2023].
- ↑ «El PIB turístic de Catalunya per comarques i marques turístiques 2005-2008: una primera aproximació». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 3 juny 2011].
- ↑ «Estimació del PIB turístic per Catalunya, marques i comarques 2005-2008». Observatori de Turisme, 01-11-2010. [Consulta: 3 juny 2011].
- ↑ Reino, Miguel Ángel «La indústria turística mira cap a la Xina». À Punt, 17-04-2018 [Consulta: 19 abril 2018]. Arxivat 20 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Informe del Sector del Turisme». Arxivat de l'original el 9 de juliol 2022. [Consulta: 15 novembre 2023].
- ↑ «El turisme, un dels motors de Catalunya». Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024. [Consulta: 15 novembre 2023].
- ↑ «El turisme, recuperació o canvi de model». Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024. [Consulta: 15 novembre 2023].
- ↑ «Comunicatur.info: La nova marca turística 'Paisatges Barcelona'». Comunicatur.info, 21-10-2014. Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ Viglione, Ignacio «La marca Barcelona: turismo y muchas cosas más» (en castellà). El País [Madrid], 20-03-2018. Arxivat de l'original el 2024-08-29. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ «El Consorci de Turisme: la marca Barcelona en mans privades». Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ CatalunyaPress.cat. «100 anys de la marca Turística Costa Brava». Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ 12,0 12,1 «Terres de l'Ebre celebra que la marca está entre 100 mejores mundo», 12-12-2016. Arxivat de l'original el 2019-07-01. [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ Rueda, Joan. «Pirineus, una marca a l'alça - 07 ago 2018». [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ Territoris.cat. «La marca Pirineus, un referent del turisme de muntanya a l'Expotural de Madrid» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ «La conselhèra de Turisme, Anna Díaz, presenta la memòria de Torisme Val d'Aran 2017 | Conselh Generau d'Aran». Arxivat de l'original el 2019-07-01. [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ «Creixen les oportunitats de la marca Penedès Marítim». El Punt Avui, 30-01-2016. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024. [Consulta: 3 novembre 2016].
Vegeu també
[modifica]
