[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Tais-toi !

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTais-toi !
Fitxa
DireccióFrancis Veber Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLuigi De Laurentiis, Aurelio De Laurentiis, Filmauro, Saïd Ben Saïd i Gérard Gaultier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancis Veber Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMarco Prince Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLuciano Tovoli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeorges Klotz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUnion générale cinématographique Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2003 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost27.440.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia, cinema de presons i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0310203 Filmaffinity: 199109 Allocine: 48382 Rottentomatoes: m/tais_toi Letterboxd: ruby-quentin Allmovie: v305517 TCM: 546287 TMDB.org: 7229 Modifica el valor a Wikidata

Tais-toi ! és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Francis Veber, rodada el 2002 i estrenada el 2003.[1]

Aquesta pel·lícula rep el patró, recurrent a Francis Veber, del "dur" gravat per una molèstia enganxosa, ja utilitzat en diverses pel·lícules: L'Emmerdeur (1973), La Chèvre (1981), Les Compères (1983), Les Fugitifs (1986), o fins i tot a Le Boulet, estrenada l'any anterior el 2002.

Aquesta és l'única pel·lícula francesa de Veber on l'heroi no porta el nom de Perrin o Pignon.

Argument[modifica]

Quentin de Montargis, un lladre maldestre i senzill, és detingut i acaba a la presó. Ruby, un criminal, buscat per la policia, és empresonat després de robar diners al seu antic cap Vogel. Vol venjar la mort de la dona que estimava i que Vogel, el seu marit, va matar.

A la presó, el criminal ja no parla amb ningú. En assabentar-se que en Quentin ha tornat bojos a diversos presos durant les últimes setmanes, el comissari Vernet veu això com una manera d'aconseguir que Ruby parli. Però Ruby intenta suïcidar-se, Quentin pensant que ha trobat un amic fa el mateix per trobar-lo a l'hospital, després el segueix fins al manicomi, on es posa en contacte amb un antic company de l'edifici, Martineau. A petició de Quentin, Martineau el fa escapar amb Ruby que es disposava a abandonar l'asil d'una manera més discreta. En Quentin i en Ruby es troben en pijama d'hospital al mig de la ciutat, amb els homes de Vogel perseguint-los. En Quentin ajuda a Ruby a escapar d'ells i a robar un cotxe, però malgrat això Ruby sospita que en Quentin treballa per al comissari Vernet. Ruby descobreix la veritable naturalesa de Quentin: un idiota certament, però algú molt entranyable i dotat de qualitats humanes reals. Després d'haver fet "intercanvis" de cotxes (no intencionats) amb els homes de Vogel (diverses cops colpejats pels nostres dos fugitius), mentre fugien de la policia i atacaven diversos transeünts, els dos homes es van trobar en un bistrot abandonat per passar la nit. Però no estan sols perquè un estranger sense papers hi ha trobat refugi. Durant la nit, En Quentin parla amb Ruby sobre el seu pla per començar un bistrot amb ell un cop acabi la història.

L'endemà, Ruby i Quentin aconsegueixen entrar a casa de Vogel. No obstant això, Vogel dispara a Ruby i, finalment, és Quentin qui mata a Vogel per protegir a Ruby. La policia arriba al lloc dels fets uns instants després.[2]

Repartiment[modifica]

Jean Reno interpreta Ruby.

Producció[modifica]

Fou rodada a París del 16 de setembre al 24 de desembre de 2002, principalment a rue de Grenelle, Rue François-Ier, rue Paul-Bert i Cité Prost, al bosc de Vincennes, rue Boyer-Barret, rue de Prony o Place Émile-Goudeau ...

L'escena on Gérard Depardieu i Jean Reno creuen una plaça per escapar de la policia es va filmar a Vincennes, la plaça Saint-Louis a l'oest de la ciutat.

Taquilla[modifica]

Setmana Entrades Acumulat[3][4]
22 al 28 d'octubre 738.467 738.467
29 d'octubre al 4 de novembre 900.106 1.638.573
5 al 11 de novembre 492.020 2.130.593
12 al 18 de novembre 326.370 2.456.963
19 al 25 de novembre 239.658 2.696.621
26 de novembre al 2 de desembre 163.262 2.859.883
3 au 9 de desembre 79.227 2.939.110

Referències[modifica]

  1. Tais-toi ! a Unifrance
  2. Prisioneros a la fuga por Veber, Cineuropa, 14 de novembre de 2003
  3. «Tais-toi (2003) - JPBox-Office».
  4. Nuebos descensos, Cineuropa, 24 de novembre de 2003

Enllaços externs[modifica]