[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

The Fugitive (pel·lícula de 1910)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Fugitive
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Kate Bruce
Edward Dillon
Clara T. Bracy
Edwin August
Dorothy West
Dorothy Davenport
Frank Evans
Dell Henderson
Walter Long
Jeanie Macpherson
Claire McDowell
W. Chrystie Miller
Owen Moore
Alfred Paget
Charles West
Guy Hedlund Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBilly Bitzer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1910 Modifica el valor a Wikidata
Durada17 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema mut i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0001227 FilmAffinity: 677707 Letterboxd: the-fugitive-1910 TMDB.org: 190004 Modifica el valor a Wikidata
Pel·lícula completa

The Fugitive és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith sobre un tema del que el director filmaria fins a 11 pel·lícules per a la Biograph: la Guerra Civil Americana.[1] Interpretada per Kate Bruce i Edwin August, entre altres, la pel·lícula es va estrenar el 7 de novembre de 1910.[2]

Argument

[modifica]

Al principi de la Guerra Civil Americana els nois de Virginia s'enllisten per lluitar. L'acció passa en una zona on els sentiments estan dividits. John, el confederat s'acomiada de la seva promesa i s'ajunta al regiment de voluntaris del veïnat. Per altra banda, no gaire lluny d'allà, John, el soldat de la Unió també s'acomiada de la seva promesa i de la seva mare per marxar cap al front. Els dos regiments es troben i es força una lluita entre ells. El noi de la Unió es veu separat dels seus companys i perseguit pels confederats. En un moment determinat es gira i dispara a les forces que estan a punt d'encalçar-lo i mata John el confederat que cau al peu dels seus companys entorpint la marxa.

El noi arriba a la granja de l'home que acaba de matar i demana protecció a la seva mare. La mare l'amaga i en aquell moment arriben els confederats portant el cadàver del seu fill. En el seu dolor, ella es posa en el lloc de la mare del fugitiu i decideix salvar-lo, no sabent qui ha causat la mort del seu. Més tard, però, parlant amb els soldats, arriba a la conclusió que el fugitiu és el culpable d'aquesta mort. L'instint maternal però predomina i pensant en l'altra dona que espera el retorn del fill decideix no dir res i fer-lo escapar per la part del darrere.

Acabada la guerra, podem veure les dues mares. Una celebrant la tornada del seu fill victoriós i l'altra decorant amb flors la tomba del seu.[3]

Repartiment

[modifica]
  • Kate Bruce (mare del confederat)
  • Eddie Dillon (John, soldat confederat)
  • Clara T. Bracey (mare del soldat de la Unió)
  • Edwin agost (John, soldat de la Unió)
  • Dorothy West (la promesa del confederat)
  • Lucy Cotton (la promesa del soldat de la Unió)
  • Guy Hedlund (soldat confederat)
  • J. Jiquel Lanoe (soldat confederat)
  • Owen Moore
  • Claire McDowell (dona entre la multitud)
  • Dell Henderson
  • W. Chrystie Miller
  • Joe Graybill
  • Lily Cahill
  • Dorothy Davenport
  • Frank Evans
  • Walter Long

Referències

[modifica]
  1. ↑ Stokes, Melvyn. D.W. Griffith's the Birth of a Nation: A History of the Most Controversial Motion Picture of All Time (en anglès). Oxford University Press, 2008-01-15. ISBN 9780199887514. 
  2. ↑ «Licensed releases». Moving Picture World 7, 19, 05-11-1910, pàg. 1068.
  3. ↑ «Stories of the films: The Fugitive». Moving Picture World 7, 19, 05-11-1910, pàg. 1065.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Fugitive_(pel·lícula_de_1910)&oldid=32549407»