[go: nahoru, domu]

Và al contegnud

Primula vulgaris

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Primula vulgaris
or.: Piupìne

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
SubRegn: Tracheobionta
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclassa: Dilleniidae
Ùrden: Ericales
Famìa: Primulaceae
Sota-famìa: Primuloideae
Zèner: Primula
Spéce: P. vulgaris
Nomm binomial
Primula vulgaris
Huds. (1762)

Primula vulgaris Huds. (clasificàda amò pò a cóme Primula acaulis (L.) Hill e Primula grandiflora Lam.) l'è 'na spéce de piànta de la famìa botànica de le Primulaceae.

L'è 'na piànta erbàcea perène che pöl furmà de le bèle tópe, con dele raìs filifùrme e 'n rizòma orizontàl o 'n pó de sviès.

Le fòie i è töte bazài, spatolàde o oblanceolàde, co l'òrlo crenat-dentat. La fàcia de 'nsìma de la fòia l'è sènsa pelüria, chèla de sóta en bris peluzèta. La fòia la deènta sèmper piö strèta 'nfìna a tacàs al sò gambì. Quan che i è zùene l'òrlo l'è giràt endré e i è lónghe compàgn dei fiùr; quan che i è madüre le se dèrf del töt e le deènta piàne o quàze e le se 'ndópia de longhèsa.

I fiùr i è a fùrma de turtaröl, en vé sö divèrsi per ògna rözèta e i sènt de póch. I è portàcc ensìma a dei gambì lanuginùs che part de la raìs. A la bàze i g'ha dele bràtee lanceolàde-lezinifùrme. El tübo curulì l'è lonch dei 13 ai 20 mm; la coròla l'è de culùr zàlt ciàr ciàr che ciàpa de le sfömadüre aràncio 'nvèrs el cèntro del fiùr (fàuce).

I fröcc i è dele càpsule a fùrma de öf,con dét divèrsi granì de somésa.

La crès endèi pracc arènt ai bósch de latifòie, dré ai sentér, endèi bósch de , rùer e càrpegn 'nfìna ai 2.000 m s.l.m. L'è prezènte 'n töte le regiù de l'Itàlia e


Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: