manca
De mancar
/ˈmaŋko̞/
França (Bearn) : escotar « manca »
man|ca
manca femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
manca | macas |
[ˈmanko̞] | [ˈmanko̞s] |
manca
- Introduch lo temps que deu s'escòrrer per marcar l'ora al pic.
- Son uèit oras manca un quart.
- Son sièis oras manca tres.
manca
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mancar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mancar
Del latin mancus
- oriental /ˈmaŋkə/
- occidental /ˈmaŋka/
man|ca
manca femenin (masulinizacion: manc)
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
manca | maques |
manca
- Femenin singular de manc
manca
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mancar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mancar
/ˈmaŋka/
manca
- Femenin singular de manco
Del latin mancus
/ˈmaŋka/
man|ca
manca femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
manca | mache |
manca
- Femenin singular de manco
manca
Categorias :
- occitan
- Noms comuns en occitan
- Preposicions en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en catalan
- Formas d'adjectius en catalan
- Vèrbes conjugats en catalan
- espanhòl
- Formas d'adjectius en espanhòl
- italian
- Noms comuns en italian
- Formas d'adjectius en italian
- Vèrbes conjugats en italian