[go: nahoru, domu]

Vejatz lo contengut

oui

Un article de Wikiccionari.
Veire tanben : ouï
Francés Etimologia
Del francés ancian oïl, compausat de la particula afirmativa o e del pronom personal il « el » ; o del latin hŏc « aquò » qu'en latin vulgar prenguèt l'accepcion « òc ».
Prononciacion

França (Vòges) : escotar « oui »

Soïssa (Canton de Valés) : escotar « oui »

Interjeccion

oui [?]

  1. òc.