dispensa

Occitan Etimologia

De dispensar.

Prononciacion

/disˈpenso̞/, /disˈpenso̞/, provençau /disˈpẽⁿso̞/, /disˈpẽⁿso̞/

Sillabas

dis|pen|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
dispensa	dispensas
[disˈpenso̞]	[disˈpenso̞s]

dispensa femenin

1. Exempcion, acte qu'òm dispensa una persona de quicòm.
2. (per extension) Pèça que constata l’exempcion.
3. (per analogia) Permission de far una causa contrària a çò qu'es prescrich.

Parents

• dispensar
• dispensari

Sinonims

• exempcion
• franquesa

Traduccions

alemand: Dispens (de), Erlass (de) anglés: waiver (en), dispensation (en), exemption (en) basc: banaketa (eu) catalan: dispensació (ca), dispensa (ca)

espanhòl: dispensación (es), dispensa (es) francés: dispense (fr) italian: dispensazione (it) portugués: dispensação (pt), dispensa (pt)

Forma de vèrb

dispensa

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dispensar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensar

Catalan Etimologia

De dispensar.

Prononciacion

[?]

Sillabas

dis|pen|sa

Nom comun

dispensa femenin

Declinason
Singular	Plural
dispensa	dispenses

1. dispensa ^(oc) dins lo domèni legislatiu o religiós

Forma de vèrb

dispensa

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dispensar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensar

Espanhòl Etimologia

De dispensar.

Prononciacion

[?]

Sillabas

dis|pen|sa

Nom comun

dispensa femenin

Declinason
Singular	Plural
dispensa	dispensas

1. dispensa ^(oc) dins lo domèni legislatiu o religiós
2. (al plural) còsts, despensas

Forma de vèrb

dispensa

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dispensar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensar

Francés Prononciacion

França (Lion) : escotar « dispensa »

Prononciacion

/dispɑ̃sa/, /dispɑ̃sa/

Forma de vèrb

dispensa

1. tresena persona del singular del passat simple de l'indicatiu de dispenser

Italian Prononciacion

/disˈpɛnsa/, /disˈpɛnsa/

Forma de vèrb

dispensa

1. tresena persona del singular del prassa de dispensare
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensare

Portugués Etimologia

De dispensar.

Prononciacion

Portugal /diʃˈpẽsɐ/, /diʃˈpẽsɐ/; Brasil /dʒiʃˈpẽsɐ/, /dʒiʃˈpẽsɐ/, /dʒisˈpẽjsə/, /dʒisˈpẽjsə/

Sillabas

dis|pen|sa

Nom comun

dispensa femenin

Declinason
Singular	Plural
dispensa	dispensas

1. dispensa ^(oc)
2. (Brasil) còst, despensa

Forma de vèrb

dispensa

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dispensar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensar