escampa
- De escampar.
- lengadocian /esˈkampo̞/
- provençau /esˈkampə/
es|cam|pa
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
escampa | escampas |
[esˈkampo̞] | [esˈkampo̞s] |
escampa femenin
- Subterfugi, mejan biaisut per se tirar d’embarrasses.
- (figurat) Pèrdre lo mestritge de se meteis, s'emportar
|
escampa
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de escampar
- segonda persona del singular de l'imparatiu afirmatiu de escampar
- De escampar.
- oriental /əsˈkampə/
- occidental /esˈkampa/
es|cam|pa
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
escampa | escampes |
escampa femenin
- Lo que s'escampa, fa de subterfugis.
- (nord occidental) Escoba.
escampa
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de escampar
- segonda persona del singular de l'imparatiu afirmatiu de escampar
- oriental /esˈkampa/
es|cam|pa
escampa