Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
Descobridor o inventaire
|
|
Data de descobèrta
|
|
Contrari
|
|
Color
|
|
Simbòl de quantitat
|
|
Simbòl d'unitat
|
|
Proprietat de
|
|
Fondador
|
|
Compren
|
|
Data de debuta
|
|
Data de fin
|
|
Precedit per
|
|
Seguit per
|
|
Coordenadas
|
|
OpenStreetMap
|
.
|
Direccion relativa a la posicion
|
|
Continent
|
|
Situacion
|
|
Designacion provisòria
|
|
Constellacion
|
|
Tipe d'objècte
|
|
Còs astronomic parent
|
|
Còs astronomic filh
|
|
Luòc de descobèrta
|
|
Grop d'objèctes menors
|
|
Sequéncia de Hubble
|
|
Sul còrs astronomic
|
|
Companhon de
|
|
Tipe espectral
|
|
Tipe espectral
|
|
Fus orari
|
|
Situat sus una isla
|
|
Embocadura
|
|
Tipe de lac
|
|
Lacs sus lo riu
|
|
Grop de lacs
|
|
Situat sul lac
|
|
Afluents del lac
|
|
Emissari del lac
|
|
Bacin idrografic
|
|
Massís de montanhas
|
|
Tipe de montanha
|
|
Coordenadas
|
|
Arquitècte
|
|
Remplaçat per
|
|
Tipe de bastiment
|
|
Material
|
|
Mèstre d'òbra
|
|
Sistèma d'autorotas
|
|
Societat de mantenança
|
|
Pòl d'escambis
|
|
Linha ferroviària
|
|
Operator
|
|
Aligança ferroviària
|
|
Gara
|
|
Pista
|
|
Travèrsa
|
|
|
|
País
|
|
Compausanta de
|
|
Tipe de division administrativa
|
|
Exclava de
|
|
Enclava
|
|
Capitala
|
|
Cap d'estat
|
|
Regim politic
|
|
Cap de l'executiu
|
|
Representant del partit
|
|
Cap del govèrn
|
|
Assemblada
|
|
Moneda
|
|
Lenga oficiala
|
|
Imne
|
|
Frontalièr de
|
|
Embessonatge
|
|
Subdivisions
|
|
Membre de
|
|
Sant patron
|
|
Domeni internet
|
|
Còde ISO 3166-1 alfa-2
|
|
Còde ISO 3166-1 alfa-3
|
|
Còde ISO 3166-1
|
|
Còde ISO 3166-2
|
|
Còde AITA
|
|
Còde OACI
|
|
Còde FAA
|
|
Còde INSEE
|
|
Còde de comuna
|
|
Còde del catalòg
|
|
Còde CBS
|
|
Còde GNIS
|
|
Còde GNIS Antarctica
|
|
Còde NUTS
|
|
Còde dantai
|
|
Còde de comuna alemanda
|
|
Còde de districte alemand
|
|
Còde administratiu
|
|
Còde administratiu
|
|
Còde ISTAT
|
|
Còde de gara
|
|
Còde OKATO
|
|
Còde cadastral
|
|
Còde postal
|
|
Còde telefonic internacional
|
|
Prefix telefonic nacional
|
|
Còde d'imatriculacion
|
|
Vísol
|
Geografia
|
Altitud
|
3 841 m
|
Massís
|
Alps Còcias
|
Coordenadas
|
44° 40′ 07″ N, 7° 05′ 24″ E
|
Administracion
|
País
|
Itàlia
|
Region
|
Piemont
|
Subdivision
|
Coni
|
Ascension
|
Primièra
|
|
Via pus aisida
|
Sud
|
Geologia
|
Edat
|
|
Ròcas
|
|
Geolocalizacion sus la mapa : [[]]
Vísol
|
|
Vísol[1] (en italian Monviso - 3841 m) es una montanha d'Occitània coneissua fins da l'antiquitat, e per longtemp s'es cregut
foguesse la montanha mai auta dal mond.
Lo Vesulus, son ancian nom, es estat chantat dai majors poetas, coma
Virgili, Plini lo Vièlh, Dante e Petrarca.
Un di premiers a adobrar lo nom Monviso es estat Leonardo da Vinci ental 1511. Enformat sus la presença dins las carrieras dal Mont Brac de "una pietra faldata bianca", que semelhava al marm de Carrara, ne'n demandet un tròç a un amís per l'adobrar coma plancha per lhi colors.
Semelha tanben que sa curiositat l'aie possat a far lo pertuis dal Vísol, una galeria qu'ental 1480 era estaa volgua dal Marqués de
Saluces per facilitar la comunicacion entre Itàlia e França.
La figura imponenta dal "Rei de Peira" es totjorn estaa una presença amisa per la gent dal pòst, que a sabut esfruchar, amar e respectar
son territòri.
Lo grop dal Vísol fai part de las Alps Còcias meridionalas e es caracterizat da formacions de calcescisti e peiras verdas sonaas ofioliti. Aquestas ròchas presenton de caracteristicas mecànicas de diferent genre: qualq’una es ben dura e compacta, d’autras son de composicion mai friàbila.
- ↑ http://www.chambradoc.it/occitanoLinguaMadre/attraversoLoccitaniaAttraversoISecoli.page