[go: nahoru, domu]

Saltar al conteníu

Economía d'Hungría

De Wikipedia
Economía d'Hungría
Moneda forint
Organizaciones comerciales de les que ye parte ONX, Xunión Europea, OCDE
Datos estadísticos[1]
PIB nominal 139 135 029 758,29 $ [2]
PIB nominal per cápita 14 278 $ [3]
Posición del PIB 59ª nel mundu[4]
Crecimientu del PIB 2 % [5]
PIB por sector agricultura 4.4%, industria 30.7%, servicios 64.9%
Inflación 1,8 % (2016)[6]
Población per baxo de la llinia de la probeza 14% (2012)
Total de la fuercia de trabayu 4 444 000% (2014)
Fuercia de trabayu por sector agricultura 7.1%, industria 29.7%, servicios 63.2% (2011)
Industries minería, metalurxa, materiales de construcción, procesamientu d'alimentos, téxtiles, productos químicos (especialmente fármacos) vehículos motorizaos
Datos comerciales[1]
Esportaciones 100 mil millones (2014)
Destín d'esportaciones Alemaña 28.8%, Austria 5.8%, Rumanía 5.7%, Eslovaquia 5.1%, Italia 4.8%, Francia 4.7%, Polonia 4%, Chequia 4% (2014)
Importaciones 96.42 mil millones (2014)
Destín d'importaciones Alemaña 25.6%, Austria 7.4%, Rusia 7%, República Popular de China 6.2%, Eslovaquia 5.5%, Polonia 5.3%, Francia 4.8%, Chequia 4.6%, Italia 4.5%, Países Baxos 4.1% (2014)
Finances públiques[1]
Deuda esterna 145.3 mil millones (2014)
Ingresos 56.21 mil millones (2014)
Gastu públicu 68.73 mil millones (2014)
Cambiar los datos en Wikidata

Hungría, al entrar a la Xunión Europea esperaba modernizar la so agricultura, estabilizar la so economía y asegurala nes crisis, modernizar y ampliar les sos infraestructures y recibir ayudes económiques pal desenvolvimientu de les sos rexones. Según otres economíes de la Europa del Este, fixo una transición d'una economía centralizao y planiao pa una economía de mercáu nos años 1990. Güei el sector priváu respuende pol 80% del productu interior brutu del país.[1] Les inversiones y la posesión d'empreses húngares por estranxeros atropen más de 60 mil millones de dólares dende 1989. Les midíes d'austeridá propuestes pol FMI amenorgaron el déficit presupuestariu de más del 9% en 2006 pa 3,3% del PIB en 2008.[1]

Modernos edificios nel sector financieru de Budapest.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1,0 1,1 1,2 CIA. «The World Factbook». Archiváu dende l'orixinal, el 2017-09-07. Consultáu'l 26 d'avientu de 2015.
  2. «base de datos del Bancu Mundial». Bancu Mundial. Consultáu'l 17 ochobre 2018.
  3. «base de datos del Bancu Mundial». Bancu Mundial. Consultáu'l 27 mayu 2019.
  4. https://www.cia.gov/the-world-factbook/field/real-gdp-per-capita/country-comparison/
  5. URL de la referencia: http://www.imf.org/external/datamapper/NGDP_RPCH@WEO?year=2016.
  6. URL de la referencia: http://www.imf.org/external/datamapper/PCPIEPCH@WEO?year=2016.