[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

voler

De Viccionari
La revisió el 11:26, 19 abr 2024 per VriuBot (discussió | contribucions) (ca-pron amb tipus=inf)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Potser volíeu: VOLER

Català

[modifica]
Oriental:  central /buˈɫɛ/
balear /voˈɫə/, /vuˈɫɛ/
Occidental:  nord-occidental /boˈɫe/
valencià /voˈɫeɾ/, /boˈɫe/
  • Rimes: -ɛ(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *volēre, del clàssic velle, infinitiu del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), de l'arrel indoeuropea *wel.

Verb

[modifica]

voler trans.

  1. Tenir la intenció determinada de fer alguna cosa.
  2. Una cosa, requerir, exigir-ne una altra.
    Aquesta planta vol molta aigua.
  3. (auxiliar, seguit d’infinitiu) Intenció d’acomplir.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: vull, vol, volem
Vocal rizotònica: /u/, /ɔ/

Variants

[modifica]
  • volguer (forma col·loquial velaritzada)

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

voler m. ‎(plural volers)

  1. voluntat

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: voler

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí vulgar *volēre, del clàssic velle, infinitiu del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), de l'arrel indoeuropea *wel.

Verb

[modifica]

voler

  1. voler
  2. (pronominal) voler
    «Sen anassen lla hon se volguessen ab tot ço del llur» - Se n’anessin allà on volguessin amb tot allò seu (Crònica de Pere el Cerimoniós, c. 1382)
  3. (auxiliar) voler (intenció d’acomplir)
    «Partis de aqui quant hac menjat, que no y volch aturar la nuyt» - Parteixo d’aquí quan hagi menjat, que no hi vull fer nit (Crònica de Bernat Desclot, 1288)
  4. (locucions) qualsevol, onsevulga
    «En qual lloch se vulla del libre ne pot hom parlar» - En qualsevol lloc del llibre no es pot comentar (Crònica de Ramon Muntaner, c. 1328)
  5. (conjunció) o bé
    «Vulla’s chrestia o sarrahi» - Sigui cristià o sarraí (Crònica de Ramon Muntaner, c. 1328)

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /vɔˈle/, àudio (FR) 
  • Etimologia: De llatí volare

Verb

[modifica]

voler

  1. volar
  2. robar

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Entrada «voler» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).