7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1977 - Mallorca: El grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament l'illa verge sa Dragonera (Illes Balears) tot intentant amb aquesta acció evitar-ne la urbanització.

Resta del món

• 1807 - Tilsit (Prússia Oriental, en l'actualitat a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): Napoleó Bonaparte i el tsar Alexandre I de Rússia signen el Tractat de Tilsit en el que Rússia abandona la Quarta Coalició i s'alia amb França amb la promesa secreta d'ajuda mútua en els conflictes. Per aquest tractat també es crea el Gran Ducat de Varsòvia.
• 1937 - Xina: L'incident del pont Marco Polo, va marcar l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa entre l'Imperi del Japó i la República de la Xina. Els soldats d'ambdues potències es van enfrontar a 15 quilòmetres al sud-oest del centre de Pequín en el pont de Marco Polo.
• 1939 - Veracruz, Mèxicː Arriba al port mexicà de Veracruz el vaixell Ipanema, que porta a bord un miler d'exiliats espanyols de la Guerra Civil.
• 1978 - Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
• 1985 - Wimbledon (Regne Unit): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als disset anys i n'esdevé el campió més jove.
• 2005 - Londres, Anglaterra: atemptats de Londres 2005, tres explosions en el metro i una altra en un autobús, atribuïdes a Al-Qaida, fan 56 morts i uns set-cents ferits, l'endemà que la ciutat fos escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2012.
• 2006 - Madrid, Espanya: el Govern fa saber que hom ha detectat el primer cas de grip aviària a l'estat: un cabussó emplomallat trobat mort a les llacunes de Salburua, prop de Vitòria, Àlaba, el País Basc), ha donat positiu en H5N1, la soca més perillosa del virus.

Naixements

Països Catalans

• 1872
  • Castelló de la Plana: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (m. 1951).
  • Barcelona: Joan Lamote de Grignon i Bocquet, pianista, compositor i director d'orquestra (m. 1949).
• 1874, Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina (m. 1956).
• 1898, Barcelona: Valentí Castanys, dibuixant, humorista i comediògraf català.
• 1953, Flix: Xavier Sabaté i Ibarz, polític català.
• 1957, Barcelona: Marta Pérez i Sierra, escriptora catalana.
• 1966, Calella: Núria Martí Constans, escriptora catalana.

Resta del món

• 1636, Lióː Claudine Bouzonnet-Stella, gravadora, dibuixant i pintora francesa (m.1697).
• 1752, Lió, França: Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard (m. 1834).
• 1833, Namur (Bèlgica): Félicien-Joseph-Victor Rops, pintor i gravador belga, dedicat especialment al gravat a l'aiguafort i a l'aiguatinta (m. 1899).
• 1843, Corteno, Itàlia: Camillo Golgi, metge italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1906 (m. 1926).
• 1860, Kaliště, Bohèmia, Imperi Austríac: Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austríac (m. 1911).
• 1861, Cavendish, Vermontː Nettie Stevens, avançada genetista nord-americana, impulsora de la genètica moderna (m. 1912).
• 1884, Múnic (Alemanya): Lion Feuchtwanger, pseudònim: J.L. Wetcheek), novel·lista jueu d'origen alemany (m. 1958).
• 1887, Vítsiebsk, Belarús: Marc Chagall, pintor (m. 1985).
• 1891, Nagano, Japóː Tadamichi Kuribayashi, militar de l'Exèrcit Imperial Japonès, conegut per haver dirigit la defensa de l'illa d'Iwo Jima durant la batalla d'Iwo Jima del 1945 (m. 1945)
• 1894, Santiago de Xileː Winétt de Rokha, poeta xilena (m. 1951).
• 1901, Sora, Itàlia: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (m. 1974).
• 1907, Butler (Missouri): Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (m. 1988).
• 1911, (Cadegliano-Viconago (Itàlia): Gian Carlo Menotti, compositor i llibretista estatunidenc, nascut italià (m. 2007).
• 1915, Birmingham, Alabama (EUA): Margaret Walker, poeta i narradora dels Estats Units. Part del moviment literari afroamericà de Chicago (m. 1998).
• 1918, Nova York: Rose Frisch, científica nord-americana pionera en fertilitat m. 2015). 
• 1925, Montevideo: Blanca París Corcoll, historiadora i acadèmica uruguaiana (m. 2008).
• 1928, Londres: Patricia Hitchcock, actriu anglesa, filla de Hitchcock i d'Alma Reville.
• 1929, Nova Yorkː Helen Rodríguez Trías, pediatra i activista pels drets de les dones.
• 1930, Eastman ,Geòrgia (EUA): Hank Mobley ,compositor i saxofonista (tenor) estatunidenc (m. 1986).
• 1931, Dayton (Ohio), EUA: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
• 1934 Anderny (França): Vinko Globokar, compositor de música contemporània i trombonista francès d'origen eslovè.
• 1939, Leningrad: Ielena Obraztsova, mezzosoprano russa (m. 2015).
• 1940, Liverpool, West Derby, Regne Unit: Ringo Starr, músic de rock anglès, segon bateria de The Beatles.
• 1941, Phoenix, Arizona: Nancy Farmer, escriptora de literatura juvenil estatunidenca, aclamada internacionalment.
• 1944, Hampton Lucy, Warwickshire (Anglaterra): Sir Ian Wilmut, científic britànic, conegut com un dels membres de l'equip que l'any 1996 van clonar per a primera vegada un mamífer de cèl·lules adultes, l'Ovella Dolly.
• 1949, Houston (Texas), EUA: Shelley Duvall, actriu estatunidenca de cinema i televisió (m. 2024).
• 1959, Berlín Estː Barbara Krause, nedadora alemanya, primera a fer 100 m. lliures en 55''.
• 1966, Budapest, Hongria: Eszter Bálint, cantant, compositora, violonista i actriu hongareso-estatunidenca.
• 1975, Stuttgart, Baden-Württemberg: Nina Hoss, actriu alemanya de cinema i teatre.

Necrològiques

Països Catalans

• 1724 - Viena: Antoni Desvalls i de Vergós, militar austriacista català.
• 1895 - Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
• 1955 - Benimaclet, València: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnòleg i gramàtic valencià (n. 1893).
• 1959 - el Port de Pollença, Mallorca: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
• 1973 - Palma: Isabel Bauzà Tomàs, Bel Rollet, personatge popular de Palma (n. 1910).
• 1982 - Terrassa: Agustí Bartra i Lleonart, poeta, prosista i professor universitari català.
• 2003 - Esparreguera, Baix Llobregat: Lola Lizaran, actriu catalana (n. 1932).
• 2005 - València: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (n. 1935).

Resta del món

• 1304, Perusa, Estats Pontificis: Benet XI, papa.
• 1307, Burgh by Sands, Carlisle, Cumberland (Anglaterra): Eduard I d'Anglaterra (n. 1239).
• 1826 - Würzburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
• 1879 - Kansas City, Missouri (EUA): George Caleb Bingham, pintor estatunidenc (n. 1811).
• 1901:
  • Ixelles: Euphrosine Beernaert, pintora de paisatge neerlandesa (n. 1831).
  • Zúric (Suïssa): Johanna Spyri, escriptora suïssa, coneguda mundialment pel seu conte de Heidi (n. 1827).
• 1930 - Crowborough, Anglaterra: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes (n. 1859).
• 1950 - Nova York (EUA): "Fats" Navarro, trompetista estatunidenc de jazz (n. 1923).
• 1965 - Jerusalem: Moshe Sharett, segon Primer Ministre d'Israel entre 1953 i 1955, membre del Mapai (n. 1894).
• 1994 - Madrid: María Lacrampe, infermera socialista espanyola (n. 1909).
• 1998 - Abuja, Nigèria: Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com a Moshood Abiola, polític nigerià guanyador de les eleccions de 1993, mort en arrest domiciliari (n. 1937).
• 1951 - París, França: Francesc Boix i Campo, fotògraf català, conegut per les seves fotografies de Mauthausen (n. 1920).
• 1976 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
• 1989 - Buenos Airesː Irene Bernasconi, biòloga marina argentina coneguda pel seu treball a l'Antàrtida (n. 1896).
• 2006 - Cambridge, Anglaterra: Syd Barrett, un dels fundadors del grup de rock psicodèlic Pink Floyd.
• 2014
  • Tiblisi, Georgia: Eduard Xevardnadze, polític georgià.
  • Madrid: Alfredo Di Stéfano Laulhé, jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.
• 2021 - Pétion-Ville, Haitíː Jovenel Moïse, empresari i polític haitià. Va ser president d'Haití del 2017 fins al 2021, quan va ser assassinat (n. 1968).

Festes i commemoracions

• Festa de Sant Ot (o Dot) a València d'Àneu (el Pallars Sobirà)
• Fins a mitjan segle xx, festa major de la Seu d'Urgell; es traslladà al primer diumenge de setembre i el 1961, al darrer diumenge d'agost
• Mare de Déu de les Ares, patrona dels viatgers que creuen el port de la Bonaigua; aplec a l'ermita, situada al costat de l'hostal d'aquest port
• Sanfermines o Festes de Sant Fermí a Pamplona.

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011):
  • Ot d'Urgell, Odó o Dot, bisbe d'Urgell (1122);
  • només a Espanya: Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra;
  • Pantè d'Alexandria, catequista (211);
  • Edilburga de Faremoutiers, abadessa (695);
  • Sexburga d'Ely, abadessa (699); Hedda de Winchester, bisbe (706);
  • Willibald d'Eichstätt, bisbe (787);
  • Antonino Fantosati, Giuseppe Maria Gambaro, Marc Ji Tianxiang, Maria Guo Lizhi, màrtirs (1900);
• Beats al Martirologi romà (2011): Benet XI, papa (1304); Oddino Barotti, prevere (1400);
  • Roger Dickkinson, Radulph Milner, Lawrence Humphrey, màrtirs (1591);
  • Iphigénie de Gaillard de la Valdene, Nonne, Jean-Joseph Juge de Saint-Martin, màrtirs (1794);
  • Carlo Liviero, bisbe (1932); Pere To Rot, màrtir (1945); María Romero Meneses, monja (1977).
• Sants que no són al Martirologi: Apol·loni de Brèscia;
  • Màrtirs de Dirràquium (120);
  • Eufrosina i Florència, verges;
  • Il·lidi de Clarmont, bisbe (385);
  • Medrà, Odrà i Kierà de Saighir, monjos (s. VI);
  • Merryn de Cornualla; Natuit de Trèveris, bisbe màrtir;
  • Bonit de Monte Cassino, abat (ca. 582);
  • Ercongota de Faremoutiers, monja (660);
  • Setrida de Faremoutiers, abadessa (660);
  • Ampeli de Milà, bisbe (ca. 672);
  • Bodard de Poitiers, eremita (ca. 700);
  • Angelelm d'Auxerre, bisbe (828);
• Beats Conrad de Himmerod, monjo (1222)
• Venerable Josep Gras i Granollers, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei.
• Teobald de Marly, abat.
• A l'Orde del Cister:
  • trasllat de les relíquies de Thomas Becket, arquebisbe i màrtir; a Anglaterra i França:
  • trasllat de les relíquies de santa Bega d'Andenne.

Església Copta

• 30 Baoni: sant Joan Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir; Marta i Maria de Betània, seguidores de Jesús.

Església Armènia (segons el calendari gregorià)

• 18 Margats: corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
  • Sants: Joan Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir;
  • Taís, penitent.

Església Ortodoxa d'Etiòpia

• 30 Sane: corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
  • Gabra Krestos, monjo (s. XV)

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 20 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa de Síria (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.

• Sants: Febrònia de Nisibis màrtir;
• Joan el Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir;
• Set màrtirs de Samòsata

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.

• Sants: Joan el Baptista, profeta;
• Orenci, Farnaci, Heros, Ferm, Firmí, Ciríac i Longí de Geòrgia, màrtirs (s. III-IV);
• Niceti de Remesiana, bisbe (414);
• Ivan de Karlstein, eremita (900);
• Antoni de Dimsk (1224);
• Miquel de Tver, príncep (1319);
• Joan el Jove, màrtir (1332);
• Joan de Jarensk, monjo (1561);
• Joan i Jaume de Menjugi (1566-1569);
• Panagiotis de Cesarea, màrtir (1765);
• Atanasi de Paros (1813);
• Geràssim Dobroserdov, bisbe d'Astrakan (1880).

Església Ortodoxa Grega

• Zacaries, sacerdot i Elisabet, mare de Joan el Baptista.

Església Evangèlica d'Alemanya

• Tilman Riemenschneider, escultor (1531).

Esglésies anglicanes

• Sant Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury i màrtir.