[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

8 de juliol

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
<< Juliol 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs. Queden 176 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Naixements

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Santoral

[modifica]

Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.[46]

Església Catòlica
[47]
Església Ortodoxa Armènia
  • 19 Margats: correspon al 25 de juny del calendari julià
    • Sants: Febrònia de Nisibis, verge màrtir;
    • Focas de Pomepeiòpolis, màrtir;
    • Timó de Bostra, bisbe.
Església Copta
  • 1 Abib: Afrònia, verge màrtir; Bioca i Banamó de Tuna, preveres; Febrònia de Nisibis, màrtir.
Església Ortodoxa d'Etiòpia
  • 1 Hamle: Gabra Madhen, monjo
Església Ortodoxa Síria
  • Sants: Febrònia de Nisibis, màrtir; Joan el Baptista, profeta, màrtir; Tomàs de Germanícia, bisbe (542)
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
  • Se celebren els corresponents al 21 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
  • Corresponen als sants del 25 de juny del calendari julià:
    • Sant Vasilij, prevere màrtir (1940).
    • Sant Jasó de Xipre, deixeble dels Apòstols;
    • Sant Constantí i Teodor; Eufrosina i Teodora, màrtirs;
    • Sant Leònida, Lívia i Eutròpia de Síria, màrtirs;
    • Sant Febrònia de Nisibis, màrtir (304);
    • Sant Orenci i els seus germans, màrtirs;
    • Sant Gal·licià el Patrici, màrtir (362);
    • Sant Martiri bisbe; Simó, monjo (s. V);
    • Sant Simeó del Sinaí (s. V);
    • Sant Barlaam Txutinskij, monjo (1192);
    • Sant Pere de Murom, príncep i monjo;
    • Sant Febrònia de Murom (1228);
    • Sant Teolept de Filadèlfia (1322);
    • Sant Jordi d'Attalia, màrtir (1832);
    • Sant Heliodor de Glinsk, eremita;
    • Sant Dionisi i Domeci de l'Atos (ca. 1380);
    • Sant Procopi d'Atos (1810);
    • Sant Nikolaj i Vasilij, màrtirs (1918);
    • Sant Nikon d'Optina, monjo (1931);
Església Evangèlica d'Alemanya

Notes

[modifica]
  1. ↑ «Esbart Català de Dansaires | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
  2. ↑ Colomines, Agustí «De Nosaltres Sols! A ‘estem sols’. Les tres postguerres del separatisme radical català». Congrés internacional de recerca “POSTGUERRES / AFTERMATHS of WAR”, pàg. 1012 [Consulta: 8 juliol 2022].
  3. ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània, 1888/1931. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6. 
  4. ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7. 
  5. ↑ «Rússia llança una onada de míssils contra Ucraïna i ataca un hospital infantil a Kíiv». Ara, 08-07-2024. [Consulta: 8 juliol 2024].
  6. ↑ «Soler Gilabert, Alejandra» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 9 gener 2022].
  7. ↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 7 juny 2023].
  8. ↑ «Artemisia Gentileschi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
  9. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean de La Fontaine» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
  10. ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  11. ↑ «John D. Rockefeller | Biography, Facts, & Death» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
  12. ↑ «Sir Arthur Evans | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  13. ↑ Blumberg, Naomi. «Käthe Kollwitz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 gener 2021].
  14. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  15. ↑ «Ernst Bloch | German political scientist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  16. ↑ «Richard Aldington | English author» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  17. ↑ «Esteban Nieto, Isabel» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 14 juliol 2020].
  18. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2. 
  19. ↑ «Nelson Rockefeller | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  20. ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  21. ↑ Broom, Sarah M. «Milestones». TIME, 30-08-2004 [Consulta: de maig 10, 2021]. Arxivat August 17, 2013[Date mismatch], a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de febrer 24, 2009. [Consulta: de maig 10, 2021].
  22. ↑ «Raquel Correa Prats. Premio nacional de Periodismo - 1991» (en castellà). Pontificia Universidad Católica de Chile. [Consulta: 22 maig 2024].
  23. ↑ Leisinger, Benjamin K. Human Security & Business (en anglès). BoD – Books on Demand, 2007, pàg. 293. ISBN 978-3-907625-39-2. 
  24. ↑ «Daalen, Maria van». Digitale Bibliotheek voor de Nederlandse Letteren.
  25. ↑ «8 de juliol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. ↑ «Ellen Patricia MacArthur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2021].
  27. ↑ «Biografía de Camila Moreno» (en castellà). música.com. [Consulta: 17 maig 2020].
  28. ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6. 
  29. ↑ «Commoció al món internauta per la mort de Jordi Vendrell, un dels grans divulgadors d'internet al nostre país». Vilaweb, 09-07-2001.
  30. ↑ «S'ha mort Marta Ferrusola, a 89 anys». [Consulta: 9 juliol 2024].
  31. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Christiaan Huygens» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
  32. ↑ «Sir Henry Raeburn | Scottish painter» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  33. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Hémon» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
  34. ↑ Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 maig 2020].
  35. ↑ «Havelock Ellis | British essayist and physician» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  36. ↑ «PAPINI, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 19 juliol 2020].
  37. ↑ «Vivien Leigh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
  38. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
  39. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1965» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
  40. ↑ Anguita, Eduardo; Cecchini, Daniel. «La increíble historia de la “espía coja”, que volvió loco al nazi Klaus Barbie y fue la primera mujer en trabajar para la CIA» (en castellà). Infobae, 11-09-2021. [Consulta: 13 febrer 2022].
  41. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1971» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
  42. ↑ «Gerardo Diego y Cendoya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
  43. ↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2. 
  44. ↑ «Elsa Martinelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
  45. ↑ Robbins, Gary. «Flossie Wong-Staal, pioneering UCSD virologist who helped identify AIDS cause, dies» (en anglès). The San Diego Union-Tribune, 10-07-2020. [Consulta: 20 juny 2022].
  46. ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 8. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014].
  47. ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 de juliol
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 de juliol.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=8_de_juliol&oldid=34136088»