Macramé
S'anomena macramé l'art de fer nusos decoratius amb cordills.[1] Macramé és un mot d'origen àrab màhrama, (vell mocador) que va entrar al català via el francès que al seu torn el va manllevar de l'italià genovès.[2]
És un art molt antic, puix que tan sols es fan servir les mans per a executar-lo. Pobles com els perses i els assiris (2300 aC) van utilitzar aquest art amb gran mestratge. Més tard, els àrabs el van portar a Europa i més tard els europeus a l'Amèrica, on els caribencs van fer servir la tècnica per confeccionar les seves típiques hamaques de nusos.[3]
El macramé bàsic disposa de nombrosos nusos, entre els quals destaquen el nus pla i el nus en relleu, creant sanefes (llistes sobreposades o teixides) o trenes per a adornar bosses o teles, cossiols, llums, tapissos de paret i cortines. En el macramé actual, es poden trobar més de cinquanta nusos diferents.
Els materials necessaris per a fer una obra de macramé són el fil de teixir (sigui cotó, jute, lli, seda o altres fibres naturals) i una superfície en la qual mantenir el filam de l'obra (normalment, un bastó de fusta). Qualsevol fil de forta consistència és adequat per a fer llavors de macramé, però la tria és determinada per l'obra a realitzar. Els fils més utilitzats solen ser de cotó o seda. Pel que fa als materials necessaris per a mantenir els fils dependrà de l'obra desitjada. En general s'utilitza una barra fina.
Referències
[modifica]- ↑ «Macramé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «macramé». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4a edició), p. 560. ISBN 9788441225169.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.49. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
Enllaços externs
[modifica]
