excusa
- De excusar
/esˈkyzo̞/ França (Bearn) : escotar « excusa »
ex|cu|sa
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
excusa | excusas |
[esˈkyzo̞] | [esˈkyzo̞s] |
excusa femenin
- Rason qu'òm allèga per explicar o amenir una manca.
- Sa jovença li vendra coma excusa.
- Dispensa d’una obligacion.
- Tèrme de civilitat utilizat per engatjar a l’indulgéncia per un pecadilh.
- Far d'excusas a qualqu’un.
- (jòc de cartas) Carta du jòc de taròt, una de las tres cartas espacialas dels atots.
- excús (gascon)
- desencusa
- desculpa / desenculpa
- escampa (1)
- engambi (1) (provençau)
Jòc francés Taròt |
||||||
---|---|---|---|---|---|---|
lengadocian | Rei | Reina Dama |
Cavalièr | Vailet | Excusa | Joquèr |
gascon | Rei | Reina Dama |
Cavalièr Cavalèr |
Vailet | Excusa | Joquèr |
provençau | Rèi | Rèina Dama |
Cavalier | Vailet Varlet |
Excusa | Joquèr Jòker |
Rason qu'òm allèga ... | |
---|---|
|
Tèrme de civilitat | |
---|---|
|
excusa
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de excusar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de excusar
- De excusar
Espanha (Valéncia) : escotar « excusa »
oriental /əksˈkuzə/ , occidental /eksˈkuza/
ex|cu|sa
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
excusa | excuses |
excusa
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de excusar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de excusar
- De excusar
/eksˈkusa/
ex|cu|sa
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
excusa | excusas |
excusa