Istòria de Sardigna aragonesa
Istòria de Sardigna |
Preistòria |
Cun sa conchista de is territòrios pisanos apartentos a su Giuigadu de Càlaris e de Gaddura, paris cun cussos de s'ex-Repùblica de Tàtari, in su 1324 si fiat realizadu a cuncretu su primu nùcleu de su Regnu de Sardigna e Còrsica bòlidu dae Bonifàtziu VIII in su 1297 e incumentzat s'Istòria de Sardigna aragonesa chi si fiat perlongada fintzas a su 14 de ghennàrgiu 1479, cando de s'unione personale intre Ferdinandu II de Aragona e Isabella de Castìllia si fiat originada sa Corona de Ispagna,mancari sa Corona de Aragona fiat surbida formalmente isceti cun su coladòrgiu de sa Corona de Ispagna a sa dinastia noa borbònica, a primìtzios de su de 18 sèculos. Is chentuchimbanta annos chi ant caraterizadu custu perìodu ant rapresentadu pro s'ìsula una incuida repentina, pro neghe de is gherras intre catalanu-aragonesos, repùblicas marineras e arbaresos, e pro is epidèmias violentas chi ddos ant acumpangiadu. Custu at postu fine a su protzessu de annoamentu econòmicu e culturale chi Pisa, Gènova, is Giuigados e sa Crèsia matessi cun is òrdines monàsticos suos aiant portadu a in antis durante tres sèculos.[1]
Sa Corona de Aragona
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Durante su de 13 sèculos, a su tempus di Pedru III de Aragona, sa corona de Aragona fiat punnende a una ispaniadura polìtica e mercantile atrivida subra totu s'àrea mediterrànea, in concurrèntzia crara cun is marinerias pisanas, genovesas e venetzianas a chi cuntierraiat sa primatzia subra is mercados orientales. Gràtzias a una rota de artària (ruta de las islas), pro mèdiu de sas ìsulas Baleares, sa Sardigna, sa Sitzìlia, sa Grètzia e Tzipru, e pro mèdiu de empòrios a longu de custas tapas intermèdias, is cadalanos resissiant a ismesare is tempos de percursu de is naes mercantiles, cun unu aorru mannu de costos in sa trata dae Bartzellona a Beirut. Sa Sardigna, pro more de sa posidura istratègica, fiat una base indispensàbile pro custu progetu in cantu is portos suos costituiant un'aprigu ideale pro is naes chi rugraiant cussas rotas. Pro sustentare custu progetu ambitziosu, in su 1262, Pedru III de Aragona aiat cojuadu cun Costantza de Hohenstaufen de Isvèvia, fìgia de Manfredi re de Sitzìlia. A pustis de sa batalla de Beneventu e de Tagliacozzo chi aiant bidu Manfredi e Corradinu de Isvèvia derrotados dae sos esèrtzitos de Càralu I de Angiou, su regnu de Sitzìlia si fiat fatu frantzesu e aiat incumentzadu una cuntierra tosta connota che a gherra de su Èspuru chi aiat opostu Càralu I de Angiòu a Pedru III de Aragona. In su 1297 su paba Bonifàtziu VIII, cun sa punna de risòlvere is cuntrastos intre sos Angiòu e sos Aragona pro su possessu de sa Sitzìlia, aiat criadu su Regnu de Sardigna e Còrsica, assignende·ddu, in "feu perpètuu", a su re de Aragona Giagu II, a patu chi issu rinuntziaret a su de Sitzìlia. A fatu de custa cuntzessione su re aragonesu aiat incumentzadu s'ocupatzione de Sardigna.[2].
Invasione de Sardigna
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Dae cando duncas Giagu II de Aragona, retzida sa corona de su regnu de Sardigna e Còrsica, si fiat agatadu in sa cunditzione de non pòdere sustentare economicamente sa conchista militare gastosa e si fiat agatadu in sa netzessidade de pedire s'agiudu de is sùdditos suos, s'ìsula aiat comintzadu a rapresentare pro is catalanu-aragonesos una terra chi promitiat arrichimentos fàtziles. Respondende in manera positiva a su soberanu issoro, aiant contribuidu in prima persone a su finantziamentu de sos imbios militares, intzullados dae sa tzertesa de un'acumpensu abundante. A conchista acontèssida, difatis, su re aiat premiadu generosamente chie aiat contribuidu a sa resessida, ispartzende càrrigas, prebendas, terras e mandos. De is famìlias cadalanas chi si fiant aposentadas in cussu perìodu, oe unas sunt ancora presentes in s'ìsula, comente sos Aymerich, is Canelles e is Sanjust.
Naschimentu de su Regnu de Sardigna
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Sa pigada in possessu de su Regnu - comente acostumadu in cussos tempos - fiat istada un' operatzione militarea diaderus e fiat acontèssida isceti in su 1324 sutraende is territòrios de Gaddura e de su Càlaris a is pisanos. In antis de invadire sa Sardigna, Giagu II su Giustu, si fiat alliadu cun is Malaspina, cun is Dòria e cun Ugone II de Arbaree. Imbrotadu dae unu càrculu polìticu erradu, su contributu militare dadu dae is sardos arbaresos a sa realizatzione de una conca de ponte in s'ìsula, pro contu de su regnu de Sardigna e Còrsica, fiat istadu determinante. Ugone II difatis si fiat alliadu cun Giagu II de Aragona cun s'intentzione a pustis de si fàghere suo logutenente in is territòrios conchistados a sa Comuna de Pisa. Mancari giai legìtimamente soberanu de su regnu suo, punnaiat a guvernare deretamente e inderetamente totu sa Sardigna e sa Còrsica. Galu in antis de s'arribu de is cadalanu-aragonesos, su 11 de abrile 1323, is tropas suas aiant atacadu autònomamente is pisanos in is intòrrios de Seddori. Aiat pedidu a fatu agiudu a su re de Aragona chi in manera pronta su 15 de maju aiat imbiadu a s'ìsula tres naes càrrigas de sordados a su cumandu de Gherardu e Dalmau de Rocabertì. Custas tropas costituiant s'avanguàrdia de sa chi diat èssere istada sa fortza de invasione a berus, formada dae 53 galeras e undighimìgia sordados, chi fiant isbarcados in Prama de Sulcis su 13 de làmpadas e aiant assitiadu Bidda de Crèsia. Sa tzitade si fiat difèndida cun totu is fortzas e si fiat rèndida isceti a pustis de sete meses de resistèntzia. Su 13 de freàrgiu de su 1324, is catalanu-aragonesos e is tropas arborenses aiant assitiadu Casteddu de Càlaris e su 29 de su matessi mese aiant tzocadu in una batalla meda violenta cun s'esèrtzitu pisanu imbàtidu a liberare sa tzitade assitiada. Is ibèricos aiant bintu cun dificultade, padessende pèrdidas mannas; semper sa matessi die s'ammiràlliu Frantziscu Carros aiat iscagiadu is naes pisanas in is abbas de su golfu de Casteddu. In su tratadu de arrenda, sutascritu in calidade de binchidore fintzas dae Ugone II, is pisanos aiant intregadu a su regnu de Sardigna e Còrsica totu is possedimentos issoro in su Càlaris e in Gaddura, mantenende però sa tzitade de Casteddu. Is iscontròrios fiant acabados su 19 de trìulas de su 1324 cun sa conchista de Casteddu e sa cuntzessione sua in feu a is Pisanos etotu. In cuss'annu, in is intòrrios de s'atuale Casteddu, fiat naschidu su primu nùcleu territoriale de su regnu de Sardigna. S'ispartzidura de is territòrios conchistados fiat acontèssida luegus. Is tzitades e unas cantas biddas fiant lassadas a sa Corona de Aragona e fiant fatas Tzitades e Biddas reales, is sartos fiant infeudados intrende s'istitutu de su feudalèsimu. Is territòrios gai assignados fiant fatos conteas e marchesados. Sa Marmidda de su Càlaris, colada a Casteddu in su 1206, fiat assignada in feu a Ugone II de Arbaree chi giai dd'aiat possèdida. Ugone fiat abarradu fiele a sa corona, aiat acordadu is fìgios cun una polìtica matrimoniale e aiat costrintu is fìgios Marianu e Giuanne a retzire un'annestru cadalanu.
Is bator regnos giuigales
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]In Sardigna s'agataiant unas istitutziones istatales istàbilmente cunformadas a livellu polìticu, is Regnos giuigales o Giuigados. A su tempus de s'afeamentu però nd'abarraiat isceti unu, su Giuigadu de Arbaree, essende is de Càlaris e Gaddura derrotados manu militari dae is àteros Giuigados e dae sa Repùblica de Pisa, e su de tres de Torres ispèrdidu a sighidu de sa crisi dinàstica a pustis de sa morte de s'ùrtima giuighissa, Adelàsia de Torres, e de su vicariadu de Mighele Zanche. In logu suo aiant pigadu postu is sennorias de is Dòria e de is Malaspina e su lìberu comunu de Tàtari. Su Paba aiat dadu difatis a su re de Aragona licentia invadendi prena, est a nàrrere su permissu de ocupare militarmente is duas ìsulas pro dare vida a su Regnu de Sardigna e Còrsica, cun su fine de annichilire sa potèntzia ghibellina de Pisa.
Is Regnos de Càlaris, de Arbaree, de Torres e de Gaddura fiant istados soberanos, formados a fatu de s'isulamentu in ue fiat custrinta s'ìsula a cunsighidu de s'ispaniadura islàmica in su Mare Mediterràneu, intre is sèculos VIII e IX, e a su retiru a banda de is Bizantinos a cunsighidu suo. Ma sas ideologias polìticas opostas de s'època, segundu is cales sa soberania suprema parteniat a su Paba o a s'Imperadore de su Sacru Romanu Impèriu, fiant premissa pro s'intrusida de custos pòderes in sa polìtica de s'ìsula. Tantis prus ca is Giuigados, in cantu erederis de s'amministratzione bizantina e influentzados dae sa cultura religiosa grega cun sa cale su Papadu aiat definitivamente segadu ogni ligàmene cun s'iscisma de su 1054, non fiant in giuridicamente incuadrados bene in is organizatziones polìticas de s'otzidente. Giai su giùighe Barisone II de Arbaree "aiat achiridu" su tìtulu de Re de Sardigna dae s'Imperadore Fidericu Barbarossa in su 1164 ma non fiat resissidu a realizare s'impresa de unire sa Sardigna suta de su pòderiu suo.
A pustis de sa conchista àraba de Sitzìlia, su territòriu sardu cun probabilidade si fiat organizadu a primìtziu in unu Giuigadu solu, cun sede in Càlaris, in is manos de duas famìlias, Làcon e Gunale, e fiat cun probabilidade giai partzidu in prus entidades amministrativas locales, in s'ormina de sa partzidura amministrativa bizantina. Ma s'atacu de Musetu, cara a su 1015, aiat segadu is echilìbrios de s'ìsula cun derrotas medas de is sardos, ma gràtzias a is imbios pisanu-genovesos pro sa Sardigna e a pustis de annos de gherra, fiat agatada manera de liberare s'ìsula de sa minetza de is musulmanos. Su pòdere de giùighe de Càlaris nde fiat essidu meda indebilitadu e, forsis fintzas pro neghe de perricas e mandos a s'internu de sa famìlia reale, puru pro more de s'influèntzia de is repùblicas marineras semper prus poderosas, in pagu tempus is entidades amministrativas aiant pigadu fisionomia in bator regnos indipendentes e is rispetivos territòrios issoro currespondiant a is de is bator lociservatores chi s'amministratzione bizantina aiat lassadu in eredade. S'orìgine istòrica de is regnos sardos medievales diat istare, tando, in s'evolutzione de is tzircuscritziones bizantinas antigas in entidades soberanas autònomas. Segundu una teoria tramandada in su condaghe de S. Gaine, fonte chi diat artziare torra a sa fine de su de 12 sèculos, intradu in crisi su podere bizantinu bi diat èssere istada sa pigada de pòdere a banda de is donnos, is titulares de su pòdere econòmicu. A fatu un'esponente de sa categoria diat èssere istadu numenadu giùighe cun càrriga annuale. Infines sa càrriga diat èssere divènnida a vida.
Inflèntzia pisana e genovesa
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Is repùblicas marineras de Pisa e de Gènova aiant agiudadu is sardos a si liberare de is bardanas saraghinas e sarbende·ddos cun probabilidade dae s'espansione islàmica, ma s'agiudu prestadu aiat tentu a cunsighèntzia una intrusida de issas semper prus manna, fintzas a cando no dd'aiant ocupadu militarmente e si fiant ispartzidas tres de is bator regnos, fintzas a tando abarrados indipendentes: su Giuigadu de Càlaris, su de Gaddura e su de Torres. Zonas mannas de costera, a longu de totu sa costa orientale, de sa zona de su Càlaris fintzas a Gaddura, costituiant imbetzes is territòrios ultramarinos de sa Comuna de Pisa, mentras ca is possedimentos de is famìlias ricas de is Dòria, de is Malaspina e de is Donoràtico in su chirru nord-otzidentale fiant istèrridos meda. Unos àteros territòrios, comente Tàtari, Igrèsias e Casteddu, si fiant costituidos a lìberos comunos cun alliàntzias vàrias, e istatutos cosa sua iscritos in latinu medievale, toscanu e sardu. Sa Còrsica, dae su 1299 parteniat in manera istàbile a sa Repùblica de Gènova e, mancari is tentativos de invasione, no fiat istada conchistada mai.
Su regnu de Arbaree
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su regnu de Arbaree fiat istadu s'ùrtimu giuigadu iscampadu. Custu ca pro ite in sa metade de su de sèculu XII aiat ammanniadu sas alliàntzias familiares suas imparentende·si·nche cun nòbiles catalanu-aragonesos dende vida a sa dinastia de is Cervera-Bas-Serra, e aiat partetzipadu in su 1258 imparis cun pisanos, logudoresos e gadduresos a s'iscagiadura de su Giuigadu de Càlaris, de chi aiat incameradu parte de is territòrios in su Campidanu. In su 1323-24, imparis cun is tataresos, aiat sustentadu s'invasione aragonesa chi aiat bogadu dae s'ìsula a is pisanos, giai in declinu forte a pustis de sa Batalla de sa Melòria, e si fiant fatos vassallos issoro in parte de s'ìsula. Custu aiai arrestadu su protzessu de annoamentu econòmicu e culturale chi Pisa e Gènova, e sa Crèsia matessi cun is òrdines monàsticos suos aiant portadu a in antis, aviende sa Sardigna cara a unu progressu sotziale craru,[1] e in su matessi tempus is alliados aragonesos aiant intradu su feudalèsimu fintzas a tando disconnotu in s'ìsula.
A pustis de sa peste niedda e ulteriores cuntierras comente sa batalla de Àidu de Turdu, in su 1353-54 is arbaresos aiant segadu su vassallàgiu cun sa Corona de Aragona, e si fiant alliados cun is Dòria genovesos, batende a deghe de annos de gherras sighidas pro s'unificatzione de s'ìsula, in is cales su Regnu de Sardigna fiat istadu in prus furriadas reduidu in a petzi is tzitades afortigadas de Casteddu e de S'Alighera, mentras totu su territòriu isulanu chi abarraiat s'agataiat in manu arbaresa. Nointames in su 1409 a pustis de sa derrota in sa Batalla de Seddori, is Arbaree aiant tramudadu sa capitale a Tàtari, e a pustis de ulteriores fallimentos militares ant tzèdidu is deretos subra is territòrios abarrados pro 100.000 florinos de oro in su 1420. A resistire in s'ìsula fiant abarrados isceti is Dòria, sa cale tzitade de Casteddu Sardu fiat ruta isceti in su 1448. Intre su 1470 e su 1478 duas personalidades de s'ereu de is Arbaree fiant torrados a gherrare pro is deretos subra su Marchesadu de Aristanis.
Is gherras contra de su Regnu de Arbaree
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Is annos chi fiant sighidos a s'isbarcu aragonesu in s'ìsula fiant istados meda turmentados. In su 1347, cun s'artziada a su tronu de Marianu IV de Arbaree, fìgiu de Ugone II Capai de Baux e frade di Pedru III chi dd'aiat pretzèdidu in su tronu, aiat incumentzadu unu perìodu longu de gherras acumpangiadu dae epidèmias terrorosas de peste. Sa gherra fiat decrarada dae sa Corona de Logu in su cabudanni de su 1353. S'esèrtzitu suo at invàdidu su Càlaris, aiat caturadu in un'iscontròriu Gherardo Della Gherardesca, cumandante de is Catalanu-Aragonesos e aiat acometadu Casteddu de Càlaris chena de ddu pòdere conchistare. In su norte de s'ìsula is tropas suas, paris cun cussas alliadas de is Dòria, fiant resissidas imbetzes a pigare S'Alighera e aiant postu in suta de assìtiu sa tzitade de Tàtari. Su re Pedru su Tzerimoniosu aiat reagidu mandende a Sardigna un'imbiu militare. Mancari unu tentativu de risòlvere pro bia diplomàtica is pretos cun s'elementu locale tràmite sa realizatzione de su Primu Parlamentu Sardu[3], sa missione militare aiat fallidu in s'obietivu de firmare a is Sardu-giuigales. Su 11 de trìulas de su 1355 fiat firmada sa paghe de Seddori: S'Alighera fiat torrada a dare a su re de Sardigna e Còrsica. A pustis de unos deghe annos de paghe Marianu IV, apoderadu dae una licentia invadendi emìtida dae su paba Urbanu V (sende chi su re de Aragona non pagaiat a sa Crèsia in tzensu cuncordadu a s'ora de sa coronadura), su 18 de santugaine de su 1365 aiat torradu a cumintzare sa gherra semper prus detzìdidu a unificare s'ìsula pro si nde fàghere s'ùnicu soberanu. Pro acarare sa minetza noa, Pedru su Tzerimoniosu aiat allistridu unu imbiu militare nou a su cumandu de sa cale aiat postu Pedro Martinez de Luna. Isbarcados in s'ìsula, a pustis de una batalla furiosa e sambenosa in is intòrrios de Aristanis, in su mese de làmpadas de su 1368, is ibèricos fiant istados derrotados de manera tosta. Comomai mere de Sardigna, aiat portadu a in antis su disinnu suo unificadore, aiat sighidu sa gherra e aiat postu suta de assìtiu sa tzitade de Tàtari, custa borta conchistende·dda. A su Regnu de Sardigna e Còrsica no abarraiant àteru si non is solas tzitades de Casteddu e de S'Alighera, chi resistiant ancora, frunidas bia mare. No aiat pòdidu però coronare su bisu suo: pròpiu mentras fiat a puntu a dare su corpu de pala finale, in s'istiu de su 1376, a s'edade de 57 annos fiat mortu de peste.
Elianora de Arbaree
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]A sa morte de Marianu IV de Arbaree visconte de Bas, fiat artziadu a su tronu su fìgiu Ugone III. Isse aiat tentu un'annestru pretamente militare e aiat sighidu su babbu in is campagnas militares numerosas contra de sos aragonesos. At furriadu totu is isfortzos suos e cussos de su giuigadu, a sa prosighidura de sa gherra incumentzada dae su babbu. Ammentadu comente a unu soberanu cruele, pro neghe de s'ostinu in s'atzione militare, aiat sighidu sa polìtica de disamistade cara a su regnu aragonesu in Sardigna, tantis de ispìnghere s'Aragona a chircare de dd'eliminare foras de su campu de batalla. Non prus de sa calidade militare primorosa, fiat istadu fintzas un'àbile diplomàticu, fiat resissidu difatis a fàghere cojuare sa sorre Elianora cun Brancalione Dòria, erederi de is terras logudoresas de is Dòria. Sa situatzione piessigna in ue s'agataiat sa Sardigna in cussos annos, cun s'Arbaree mere de manna parte de s'ìsula, ma ancora in gherra cun s'Aragona chi teniat Casteddu e S'Alighera, singiaiat su disvantàgiu chi s'Aragona aiat acumuladu in is annos de gherras cun Marianu IV in antis e cun Ugone III a pustis. Ma is Arbaree teniant fintzas unos àteros inimigos "non decrarados", in is famìlias genovesas chi ancora teniant possedimentos massimamente in su tataresu. Is Dòria etotu, cun chie pro mèdiu de sa sorre Eleonora fiant imparentados, fatu·fatu tiraiant tramende imoe contra de s'Arbaree imoe contra de s'Aragona. Ugone fiat istadu ochidu dae una congiura ordingiada a s'internu de su Giuigadu, ma intzullada e afiantzada dae s'Aragona. In cussa ocasione fiat fintzas ochidu su fìgiu de Ugone, chi diat èssere istadu primu in lìnia de sutzessione de su Giuigadu, craru sinnu custu, chi sa fine de sa congiura no fiat petzi eliminare Ugone, ma disitabilizare s'Arbaree intreu neutralizende sa famìlia de is Arbaree. A fatu de sa morte de Ugone III e de s'erederi legìtimu si fiat aberta una fase, curtza ma dificultosa, de sutzessione, (su bannus-consensus) e sa Corona de Logu at tzerriadu a regnare Fidericu Dòria Cappai, fìgiu mannu de Elianora e de Brancalione. Sende chi però teniat 6 annos, aiat guvernadu pro contu suo sa mama. Elianora fiat istada duncas una reina-regidora e ddu fiat istada fintzas pro s'àteru fìgiu, Marianu V Dòria Cappai, devènnidu re cando si fiat mortu Fidericu a s'edade de 10 annos. Sa fama sua at a passare is làcanas de s'ìsula e s'at a fàghere pro su pòpulu sardu unu sìmbulu de indipendèntzia e de libertade. In su 1395 aiat ammanniadu su cuntènnidu de normas de sa Carta de Logu, una regorta de leges giai promulgada dae su babbu Marianu IV, chi in su còdighe tzivile e in cussu rurale, sintetizaiant su cuntzetu istatale chi is sardos si tramandaiant - segundu carchiunu - giai dae s'època de sa tziviltade nuràgica. Fiat istadu su maridu Brancalione - però - chi at giutu sa gherra contra su regnu de Sardigna e Còrsica, sighende su bisu unificadore de Marianu IV. Su 1 de abrile de su 1391 aiat reusadu sa paghe de su 1388 e a su càbudu de s'esertzitu, su 16 austu, aiat ocupadu Tàtari. Semper cun su fìgiu Marianu a su costadu, aiat invàdidu is territòrios aragonesos de sa costa nord orientale, pighende su casteddu de sa Fava (acanta sa bidda de Pasada), de Garteddi, de Pedresu e de Bonvehì. In pagu tempus aiat conchistadu totu sa Sardigna setentrionale, fiant abarrados in manu aragonesa isceti S'Alighera e Lungoni. In su mese de cabudanni fiat mòvidu cara a Sud e su 3 de santugaine cun s'esèrtzitu fiat intradu in Bidda de Crèsia e aiat ocupadu totu sa zona de Igrèsias: in prus pagu de ses meses, su regnu de Sardigna e Còrsica fiat torradu a is solas tzitades de S'Alighera e de Casteddu de Càller. Totu su restu fiat torra Sardigna arbaresa.
Batalla de Seddori
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]A manu de sa fine de su de 14 sèculos e cumintzos de su de 15 sèculos, sa Sardigna aiat padèssidu is efetos devastadores de sa peste niedda chi giai aiat semenadu mortes in totu Europa. S'epidèmia si fiat ispaniada a totu s'ìsula deghinende tzitades e biddas giai postas a sa proa dae is gherras estenuantes. In totue regnaiat morte e disisperu e in custu iscenàriu apocalìticu fintzas is operatziones militares aiant paradu. Fiat morta Elianora, fiat mortu fintzas su fìgiu Marianu V chentza de lassare erederis.
A sa Corona de Logu no fiat abarradu àtera cosa chi non fidare su Regnu a sos erederis de Biata Cappai de Baux, fìgia de Marianu IV e mugere de Aymerich VI, visconte de Narbona; su nebode suo, Gullielmu III de Narbona, fiat istadu tando designadu giùighe. Peristantu, aprofitende de is problemas de sutzessione a su tronu arbaresu, su 6 santugaine de su 1408, un'esèrtzitu pòderosu, a su cumandu de Pedru Torrelles, generale de Martine I su Giòvanu, re de Sitzìlia e erederi a sa corona de Aragona, fiat isbarcadu a Casteddu. Su 8 de nadale fiat arribbadu in s'ìsula fintzas Gullielmu III de Narbona e su 13 ghennàrgiu 1409 fiat istadu incoronadu in Aristanis re de Arbaree.
A pustis de tentativos vàrios de agatare un'acòrdiu in manera diplomàtica, non podende a agatare niunu cumpromissu, sa gherra fiat istada inevitàbile. Is primos iscontròrios fiant acontèssidos in mare, cando su 1º làmpadas 1409, in su golfu de s'Asinara sa flota catalanu-aragonesa aiat iscagiadu 6 galeras genovesas mandadas in agiudu a sos arbaresos, mentras su 30 làmpadas, is sartos de Seddori fiant istados teatru de sa batalla[4] detzisiva intre su regnu de Sardigna e Còrsica e su regnu de Arbaree.
S'esèrtzitu de Gullielmu III de Narbona fiat cumpostu dae 17.000 fantes arbaresos, duamìgia cadderis frantzesos e milli balestrieris genovesos. S'esèrtzitu de su regnu de Sardigna e Còrsica fiat cumpostu imbetzes de ottomìgia fantes e tremìgia cadderis sitzilianos, cadderis catalanos, aragonesos, valentzianos e balearinos. Mègius armados e organizados, aiant isfundadu sa parte tzentrale de s'afilamentu arbaresu, partzende·ddu in duos truncones. Sa batalla fiat istada tosta meda e si fiat risòlvida in una derrota grae pro is sardu-giuigales.
Gherra sighida
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Bintighimbe dies a pustis de sa batalla, Martine su Giòvanu fiat mortu de repente de malària e in logu suo, Pedru Torrelles, giai logutenente suo, aiat sighidu sa gherra. Su 17 de austu de su 1409, in is instòrrios de Santa Justa, fiat acontèssida sa segunda batalla e custa borta fiant istados is catalanu-aragonesos a padèssere pèrdidas graes meda. In su campu aiant lassadu prus 6.500 mortos. Ma nointames, Lenardu Cubeddu, cumandante de sos arbaresos in logu de de Gulliermu de Narbona - andadu a Frantza pro chircare afortzios - no aiat isfrutadu a prenu s'avantàgiu militare achiridu e si fiat retiradu in Aristanis. Peristantu acudiant afòrtzios de Ispagna e in pagu ora, torrados a s'organizare, is ibèricos aiant conchistadu Bosa e aiant postu suta de assìtiu a Aristanis.
A custu puntu de sa gherra, pro resones disconnotas, Lenardu Cubeddu, su 29 martzu 1410, si fiat rèndidu chentza de cumbàtere. Istòricos medas pensant a unu acòrdiu trasseri cun s'inimigu, fintzas pro ite de in cue a pagu, diat retzire in feu - dae su re de Sardigna - su Marchesadu de Aristanis.
Sa resistèntzia arbaresa
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su regnu de Arbaree, mancari aiat pèrdidu sa capitale e is territòrios istòricos, fiat galu biu e cuntrollaiat totu sa Sardigna nord-orientale. Sa capitale fiat tramudada a Tàtari e Gulliermu III de Narbona, torradu in s'ìsula, manteniat bia sa cuntierra, agiudadu dae is genovesos e de Nicolau Dòria, fìgiu de Brancalione Dòria. Aiat conchistadu su casteddu de Lungoni e pustis aiat minetzadu Aristanis etotu. Su 6 maju 1412, aiat chircadu de conchistare S'Alighera a su cumandu de un'esèrtzitu cumpostu dae frantzesos e tataresos, ma is catalanos ddos ant reusados. Cun su colare de su tempus su regnu s'aviaiat cara a un'inesoràbile decaèntzia. Abbaidadu male dae is sardos giuigales e discunfiadu, su 25 maju 1414, Gullielmu III at chircadu un'acòrdiu cun su Re de Sardigna. Ddi fiant apòrridos 100.000 florinos de oro. Totu a una borta però Ferdinadu I de Aragona fiat mortu in antis de arribbare a una congruida. In logu suo fiat artziadu a in su tronu de sa Corona su fìgiu Alfonsu IV de Aragona. Cun issu a su pòdere sa corona fiat arribbada a istèrrida màssima e aiat cunsideradu a sèriu s'idea de unificare definitivamente totu is territòrios de su regnu de Sardigna e Còrsica. Dae diora in Ispagna si fiat allistrende una flota poderosa pro invàdere sa Còrsica. Sena de istentare, aiat segadu unilateralmente sa paghe cun Gènova e is tratados vàrios sutaiscritos. At bòlidu comente si siat leare a trèmene is tratativas - giai postas in sa mesa dae su babbu - pro s'achistu de is deretos in sa corona de Arbaree. Su 17 de austu 1420, in S'Alighera, a pustis de prus de chimbe sèculos, pro 100.000 florinos de oro fiat finidu pro semper su Regnu de Arbaree. De in cue a pagu, peristantu, s'imbiu contra sa Còrsica fiat istadu unu fallimentu cumpretu.
S'avolotu de Lenardu de Alagòn
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]A pustis de sa morte de Lenardu Cubeddu, marchesu de Aristanis e conte de Costera, e de su fìgiu Sarbadore, su Marchesadu fiat istadu pretèndidu dae Lenardu de Alagòn in cantu de pesada dae parte de mama de is Cubeddu. Sa pretesa de Lenardu, però, aiat agatadu s'opositzione de su visurrei Nicolau Carros, de pesada de Ugone II de Arbaree pro parte de mama. A càusa de custas tensiones intre fatziones opostas, in Aristanis aiat tzocadu un'avolotu cumandadu dae Lenardu de Alagòn. Su 14 abrile 1470, s'esèrtzitu de su Visurrei - chi fiat pro ocupare sa tzitade e ammortiare sos iscussertos - fiat istadu derrotadu dae is rebelles in sa batalla de Uras. Nicolau Carros at relatadu a su Re de Sardigna de su perìgulu chi Lenardu de Alagòn poderet iscadenare un'avolotu generale subra totu s'ìsula. Giuanne II tando, a pustis de àere cuntzèdidu a Lenardu s'imbestidura de su marchesadu, allarmadu, aiat sententziadu in is cunfrontos de totu sa famìlia de Alagòn una cundenna a morte e sa cunfisca de totu is benes cuntzèdidos. A cussu puntu in su 1475, s'avolotu si fiat allargadu in manera ulteriore e Lenardu de Alagòn aiat regortu totu is populatziones de s'ìsula chi non suportaiant de su domìniu istràngiu.
Dae s'Ispagna e dae unos àteros istados de sa Corona fiant istados imbiados afòrtzios, mentras ca in s'ìsula una epidèmia violenta de peste niedda bisestraiat is biddas e is tzitades. Si fiant furriados contra de su regnu de Sardigna is regiones de Barbàgia, de Costera, de Màrghine, de Mandrolisai, is Campidanos, e totu s'ìsula fiat istada isciumbullada dae trumbullos violentos.
Sa batalla de Macumere
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Sa batalla detzisiva fiat istada pretzèdida dae cumbatas sambenosas in mores Mores e in Àldara. Su 19 de maju de su 1478, s'esèrtzitu de su Visurrei aiat afracadu is sardos rebelles acanta de Macumere. Sa gherra fiat istada tosta forte. Lenardu de Alagòn fiat derrotadu dae fortzas aragonesas formadas dae contingentes de espingarderos e armadas cun artillierias poderosas lòmpidas dae Sitzìlia. Artale, su fìgiu de Lenardu fiat mortu gherrende. In su campu fiant mortos intre 8.000 e 10.000 òmines.
Lenardu de Alagòn fiat fuidu a Bosa dae in ue si fiat imbarcadu pro mòvere a Gènova. In artu mare fiat istadu però traìghidu, fatu presoneri e cunsignadu a s'ammiràlliu aragonesu Giuanne Villamarì chi dd'aiat portadu a Valencia. Cundennadu a morte, a pustis sa pena ddi fiat istada mudada in sa presone a vida. Fiat istadu inserradu in su casteddu de Xàtiva, in ue fiat mortu su 3 de santandria de su 1494.
Is regnantes catalanu-aragonesos de su Regnu de Sardigna
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- 1297-1327: Giacu su Giustu;
- 1327-1336: Alfonsu su Benignu;
- 1336-1387: Pedru su Tzerimoniosu;
- 1387-1396: Giuanne su Cassadore;
- 1396-1410: Martine s'Umanu;
- 1412-1416: Fernandu I de Aragona;
- 1416-1458: Alfonsu II su Mannànimu;
- 1458-1479: Giuanne II de Aragona;
- 1479-1516: Fernandu II su Catòlicu;
In su 1336 fiat mortu Alfonsu su Benignu, chi aiat lassadu su tronu a su fìgiu Pedru su Tzerimoniosu. Fiat istadu su soberanu chi aiat tentu relatos cun casi totu is Giùighes de Arbaree de su de 14 sèculos: Ugone II, Pedru III, Marianu IV, Ugone III, Fidericu Dòria Capai de Baux e Elionora cando fiat regidora de su fìgiu Fidericu. Petzi Marianu Doria Capai de Baux e Gulliermu III de Narbona no aiant tentu perunu cuntatu cun Pedru su Tzerimoniosu, chi fiat mortu in su 1387.
Giuanne su Cassadore (1387-1396) aiat tratadu cun Elionora, chi fiat regidora pro Fidericu, e Martine su Betzu (1396-1410) aiat tratadu cun Fidericu, cun Marianu e aiat bintu in Seddori cun Gulliermu III de Narbona su 30 làmpadas 1409. In su mese trìulas fiat mortu Martinu su Giòvanu e s'annu a fatu fiat mortu fintzas Martine su Betzu, mentras chi is logutenentes pigaiant Aristanis e dda trasformaiant in Marchesadu su 29 martzu 1410.
Cun su cumpromissu de Caspe artziaiat a su tronu Ferdinandu de Antequera (1410-1416), unu Trastámara castillianu. Dd'aiat sutzèdidu Alfonsu V su Mannànimu (1416-1458) a pustis de cuntzèdedere sa Marmidda de su Càlaris a Lenardu Cubeddu in su 1416 pro sa summa de 25.000 frorinos de oro e sa Marmidda giuigale a Berenguer Carròs, guvernadore de su Cabu de Casteddu e Gaddura e capitanu generale de s'esèrtzitu aragonesu in Sardigna, marchesus de Chirra e barone de Santu Mighele.
Is cunditziones sotziales
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Alfonsu V aiat cunvocadu su primu Parlamentu de is tres istamentos o bratzos. S'ìsula fiat ispopulada dae 60 annos de gherra, pro neghe de inundamentos, pistulèntzias, curreras e brigantàgiu. Casteddu aiat megioradu sa situatzione sotzio-econòmica e culturale. Is iscolas fiant in manu a is religiosos, is artes si fiant isvilupadas pro more de artistas locales e istràngios. A sa segunda metade de su Batorghentos parteniant is retàulos de su Maistru de Casteddu Sardu e de su Maistru de Otieri. Bi fiant istados intzisores medas, prateris e giojeris. In is tzitades règias si fiant annoditzados megioros fortes.
Is tributos vàrios
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Sa situatzione aiat peoradu in is sartos in ue fiat aplicadu su feudalèsimu fintzas in is ex territòrios de s'Arbaree. Is bividores sighiant una vida mìsera e dolorosa, sutapostos a is prepotèntzias e a sos abusos de is sennores locales e de is procuradores issoro (podatàrios), sende chi is titulares biviant in territòriu ibèricu. Is tributos fiant numerosos e ingrabiosos, su prus importante fiat su Fogàdigu o Feu, pagadu in manera colletiva e partzidu dae sa comunidade intre is famìlias sìngulas. Sighiat su Llaor chi agrabiaiat subra is semenados e no subra su regortu. Su deretu de Pàgia si pagaiat in trigu e òrgiu pro mantènnere is caddos de su visurréi. Is Dègumas fiant pagadas a sa Crèsia pro mantènnere is prelados, is pàrracos e is visupàrracos. Fintzas su bestiàmene fiat tassadu. Si pagaiat su 10% de su mele e de sa chera e una pertzentuale pro su binu bèndidu. A totu s'agiunghiat sa Roadia (prestatziones de badas pro su sennore e trasportu de badas fintzas a Casteddu de is tassas cobradas in natura), is Silvae, su Presènti, is Corvées. Si pagaiat pro sa Iscorca (servìtziu de politzia), pro sa Cùria (tribunale de prima rechesta), pro su mantenimentu de is presones e pro su mèdiu postàticu (trasportu de sa posta).
Alfonsu su Mannànimu fiat mortu in Nàpoli in su 1458. At lassadu su tronu a su frade Giuanne II de Aragona. A pustis de sa gherra tzivile de su 1468 fiat arribadu a un'acòrdiu in su 1469, istabilende sa coja intre s'erederi a su tronu catalanu-aragonesu e sa castilliana. A sa morte de Giuanne II fint artziados a su tronu Ferdinandu II de Aragona e Isabella de Castìllia (1479-1516) dende orìgine a su regnu de Ispagna e ponende fine a s'Edade Mèdia sarda in su 1479. Un'annu in antis finiat su Marchesadu de Aristanis cun sa derrota de Lenardu de Alagòn, ma non su tìtulu chi fiat coladu a su re ispagnolu e a pustis a is Savoja chi dd'aiant eredadu e dd'aiant cunservadu fintzas a pustis de sa unidade de Itàlia acontèssida su 17 martzu 1861.
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ 1.0 1.1 La società in Sardegna nei secoli. Il periodo aragonese, Evandro Putzulu, pagg 139, 140. Edizioni Rai, Torinu, 1967
- ↑ Giuseppe Meloni, Ramon Muntaner – Pietro IV d'Aragona, La conquista della Sardegna nelle cronache catalane, Nùgoro, 1999.
- ↑ Giuseppe Meloni, Il Parlamento di Pietro IV d'Aragona, 1355, Casteddu, Cunsìgiu regionale de Sardigna, 1993.
- ↑ In custu giassu si faghet una crònaca de is vàrias fases de sa batalla de Seddori
Bibliografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- F. C. Casula, Profilo storico della Sardegna catalano-aragonese, Casteddu, 1982.
- Alberto Boscolo, I parlamenti di Alfonso il Magnanimo, Milanu, 1953.
- Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso, 3 volumi, Pàdova, CEDAM, 1971, 1976, 1982.
- Giuseppe Meloni, Il primo parlamento di Pietro IV d'Aragona, Firentze, 1993.
- Giuseppe Meloni, L'Italia medioevale nella Cronaca di Pietro IV d'Aragona, Casteddu, 1980.
- Giuseppe Meloni, Documenti demografici ed economici sulla Sardegna catalana, in "Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia dell'Università degli Studi di Cagliari", n. s., (XLI), Casteddu, 1983. "Atti del II Convegno Internazionale di studi geografico-storici", Tàtari, 2-4 de santuaine 1981